1/ La pandèmia ha quedat afortunadament enrere. També gran part de la
devastació econòmica que va causar, pal·liada en part amb moltes mesures
que acabaran de pagar els nostres besnéts, i en part Europa i els seus
besnéts. Però era el que calia i no se’n parli més. La recuperació,
malgrat tot, no és completa.
2/ Per exemple, tot i la febrada viatgera que ens ha agafat, les dades
d’ocupació turística encara són inferiors a les de 2019. I els serveis
socials arrosseguen xifres poc afalagadores provinents de llavors. En
termes estrictament econòmics, només hi ha un sector on la inversió ha
tornar a xifres d’abans: és l’energètic.
3/ Altres sectors, com l’agrícola o l’immobiliari no han recuperat el
pols. Va faltant poc, però encara no. Segurament l’agrícola trigarà molt
o tindrà pràcticament impossible arribar-hi, perquè la seva crisi és
perpètua i de molt difícil solució. Que no ens enganyin els preus
disparatats de l’habitatge. El sector no s’ha recuperat, malgrat que
sigui suggeridor plantejar-se si cal que es recuperi, segons de quina
forma sigui. Disculpeu el sarcasme.
4/ Però progressem adequadament, malgrat que ens falta algun recorregut.
Qualitatiu, més que quantitatiu, si entenem els canvis fonamentals que
hauríem de fer. L’únic bo que pot quedar de la pandèmia, i fot parlar-ne
així, és que, dins de la desgràcia, era una oportunitat de posar el
comptador a zero i començar de nou.
5/ Una bona notícia, en aquest sentit. Els fons Next Generation, ideats
per a la recuperació econòmica europea, comencen a tenir algun efecte, i
positiu. Bàsicament perquè aquests calers no han anat al de sempre. Qui
pensés que servirien per a continuar finançant autovies per les quals no
hi passa ningú, o línies d’AVE per les quals no hi circulia ni el comboi
inaugural, s’equivocava.
6/ Ara, si més no, els diners dels paganinis del nord d’Europa serveixen
per a alguna cosa més estructural i permanent, encara que no es percibi
a primera vista. Però és tan fàcil com dir que per exemple pots combinar
dues lluites: contra l’emergència cilimàtica i contra la pobresa
energètica. I molt en particular, que tenir plaques solars a casa no és
únicament per a rics que les poden pagar.
7/ Un exemple del meu poble, sense cap altre ànim que el divulgatiu. Els
Next Generation estan creant una residència de gent gran amb un model
radicalment diferent al que coneixem fins ara per aquests paratges;
habitatge de lloguer assequible, en un municipi amb preus disparats; un
canvi en el model de comerç en municipis turístics; eficència energètica
en barris de cases barates; electricitat solar en equipaments
municipals; flota municipal de vehicles elèctrics; i digitalització de
llocs de treball.
8/ Perquè us feu una idea de la magnitud de la cosa… Són 10,2 milions
d’euros, que equivalen al pressupost municipal d’inversions de dos anys
ordinaris. I el gruix, amb molta diferència, és per a actuacions
socials.
9/ Pot discutir-se tot el que vulgueu que el futur siguin les bateries
elèctriques per a cotxes. De fet, fins i tot hi ha conspiranoies en
contra. Ara, tenim alguna alternativa als combustibles fòssils, si és
que l’emergència climàtica ens importa? Les piles d’hidrogen tenen
aparença de ser el futur, sí, malgrat els inconvenients que també tenen.
En tot cas, mentrestant què?
10/ Coses com aquestes també es decideien aquest diumenge electoral.
Recordeu que hi ha molts xais amb pell de llop. Sovint, qui està per
l’hidrogen, i nega la bateria elèctrica, en realitat està per continuar
tirant del petroli. No deixa de ser un terraplanisme energètic, però
d’innocent no en té res.
11/ Tornant al tema… L’Estat espanyol no pot queixar-se gaire del que
ha rebut per pertànyer a la Unió Europea. Una xifra ingent, des de 1986,
quan se va signar l’adhesió, que bàsicament es deu al fet de ser un país
que rep més que no aporta. Literalment, centenars de milers de milions
d’euros.
12/ Aquests diners rebuts han transformat l’economia i la societat
espanyola. El PIB, a preus actualitzats, s’ha multiplicat per 5. La
renta per càpita, per 4. Les exportacions, per 8. Els sistemes de
comunicacions i transports, per 4,5. Els estudiants Erasmus, per 413.
Fins i tot l’esperança de vida ha crescut en 6 anys.
13/ No tot ha estat a fi de bé. Rellegiu el punt número 5. És cert que,
quan vas amb AVE a Madrid, et sents a Europa, fins i tot una mica per
damunt. També és quelcom il·lusori. Quan vas amb Rodalies no pots evitar
pensar què seria d’aquest servei si la milionada europea no s’hagués
repartit d’una altra forma. Els diferents models implicats també es
decideixen avui.
14/ Tenim tendència a queixar-nos de Brussel·les. Sobretot quan des del
nord d’Europa ens han exigit que els diners que posaven ells els
gastéssim millor. És clar que d’allò se n’han derivat retallades
imperdonables. Però no oblidem que un volum considerable de les
retallades va venir del model neoliberal de les nostres pròpies dretes
governants. I dir que era cosa de la Merkel, els hombres de negre i la
troika comunitària, ja els anava bé.
15/ Avui, una extrema dreta antieuropeïsta pujarà a les urnes. Fins i
tot una extrema dreta friqui, però més perillosa si cap. Pescaran en un
descontent social molt profund, derivat bàsicament de la destrucció de
la classe mitja. És el mateix caldo de cultiu que va enlairar Donald
Trump als Estats Units i que fa possible que sigui reelegit al novembre.
16/ Sembla increïble? Doncs sí. I que, si no és posa molt al dia, la
democràcia tradicional no pot fer-hi front, és una idea terrorífica. En
aquest pati, que la dreta convencional no hi doni respostes igual és
esperable. El de l’esquerra, si és que aquesta encara existeix, és un
senyor paperot. Pitjor, infinatament pitjor.
17/ La immigració, mal gestionada a més no poder, és un factor
accidental, però al servei d’altres objectius d’un capitalisme
decimonòmic, digne dels relats de Charles Dickens. Quan llegeixes com
les gastaven a les mines i les primeres fàbriques de la revolució
industrial, no pots deixar de pensar-hi. 150 anys després, tornem a
estar allà al darrere. Amb esclaus de nou encuny, el “mèrit” principal
dels quals és fer baixar els salaris.
18/ No ajuda gaire a entendre la situació que una part de les esquerres,
o que es creuen ser esquerres, digui que les reivindicacions pageses
concorden amb plantejaments de l’extrema dreta. En realitat, és a
l’inrevès. Els pagesos no estan mancats de raó. Una altra cosa és que
l’extrema dreta busqui algun creixement electoral en aquesta parròquia.
També, si anem a mirar, el busca en les ramaderies de toros de lídia.
19/ És més, l’extrema dreta donarà per amortitzada la pagesia, a la qual
utilitza, quan li convingui. Per això és molt injust mesclar uns i
altres en la mateixa coctelera. I aquesta és una de les faltes
d’enteniment de les esquerres. Tan de bo fos l’única…
20/ Aquesta nit tindrem probablement un disgust, tal com estem
explicant. Però us n’estranyareu? I aquí cal afegir quelcom, sense ànim
de fer-ho més llarg… Algun dia les esquerres entendran una qüestió
clau? És a dir, que no es tracta de tocar a somatent en portes
d’eleccions, sinó que, quan governen, haurien de deixar sense discurs
L’extrema dreta. I la dreta que abans anomenàvem normal, però que
s’escora cap allà de forma gairebé irreversible.
Fes el teu comentari