RECORDO que a l’escola primària ens obligaven a parlar en castellà dins la classe. I vam continuar a la secundària i a la universitària. Quan sortíem de l’aula i ens donaven esgambi al jardí parlàvem entre nosaltres en l’idioma que també usàvem al carrer i a casa. I pels anys posteriors a la guerra, quan arribaren emigrants de terres espanyoles per la nostra comarca, ens deien que era de mala educació parlar en català als nous arribats. Els xiquets van venir a l’escola i, malgrat que l’ensenyament va ser obligat en castellà, van aprendre el català amb màxima facilitat. Al cap d’uns mesos, català. Als seus pares ja no era el mateix. Alguns a la feina van aprendre’l i el parlaven, però la majoria l’entenien, però no s’hi sabien expressar.
A L’ESCOLA ens deien que era “mala educació” parlar en català als espanyols. Els havíem de parlar en el seu idioma i així va quedar i s’ha continuat mantenint al carrer i a la feina. Són molts els catalans que parlen a castellans (que molts d’ells fa anys que hi viuen i que l’entenen perfectament), i se’ls dirigeixen en el seu idioma. I el mateix succeeix amb els emigrants arribats d’altres països de fora la Península. Per tant, la nostra submissió adquirida durant segles impedeix que els arribats de fora no parlin el català. La submissió lingüística ens porta a no ensenyar als nouvinguts la nostra llengua. Ens han educat en submissió, l’hem assumida i anem pel camí, en aquest moment que ens arriben tants nous emigrants, d’acabar abandonant-la. Per aquesta conducta podem tenir les hores comptades de la subsistència mil·lenària del català.
AQUESTA submissió continua agreujant-se amb altres factors arribats i imposats d’Espanya. Els mitjans de comunicació, les costums o la manera de ser, tot forma part per suplantar la nostra personalitat i van imposant-ne la seva. I és que el nostre poble i la nostra ascendència divergeix de la dels espanyols però en molts aspectes l’anem assumint com si fos nostra. Aquesta realitat crea tensió entre nosaltres, els mateixos catalans, com a conseqüència de l’aculturació que ens han ensenyat durant segles i l’hem anat incorporant gairebé sense adonar-nos-en. Ara mateix amb la televisió, la premsa, els mitjans de comunicació d’internet i la pantalla del mòbil, rebem moltíssima informació espanyola que res té a veure amb la catalana que es complementa en la que durant els tres darrers segles hem rebut des de l’escola. Ens expliquen les seves històries imperials des de la seva perspectiva, que res tenen a veure amb el nostre passat i d’idiosincràsia ben diferent a la seva. Els seus governs imposen les seves lleis que divergeixen força de les que aplicaríem nosaltres i quan les legislem al Parlament, si no els agraden, les declaren inconstitucionals. Com va ser amb l’Estatut del 2005 que, malgrat ser aprovat pel Parlament, les Corts i ratificat per referèndum, i per tant amb tots els requisits, el Tribunal Constitucional el va retallar sense cap mena de consideració.
LA SUBMISSIÓ que durant tres segles es va anar imposant i va arribar havent anul·lat l’Estatut i el poble català va sortir al carrer indignat a manifestar-se. Allí va començar la repressió sense remei i divisió de Catalunya en dues faccions diferenciades: l’espanyolista i l’autòctona. I Espanya, amb la llei de la força, sense acceptar cap mena de diàleg i imposant la il·legalitat de l’anul·lació dels articles aprovats al Parlament, amb l’emprenyament dels catalans, van aplicar la repressió “por tierra, mar y aire”, començant per acusacions falses, proves manipulades i publicacions a periòdics madrilenys amb els diners dipositats per polítics nostres a bancs estrangers, sent mentida. I no havent-ne prou, continuaren amb l’arribada de milers de policies per pegar sense pietat als manifestants al crit de “a por ellos”. Judicis emparats amb fal·làcies preparades i mentides a tots nivells que acusaven a polítics que lluitaven honradament pels ideals de la independència, aplicaren la intransigència, enlloc de dialogar i escoltar. Van arremetre sense pietat contra Catalunya, amb l’excusa de “la Unidad de España”.
LA HISTÒRIA que ens han ensenyat a les escoles és la seva història; la història espanyola i per tant han fugit d’explicar la catalana. D’on procedim? Qui són els descendents de Carlemany que regnaren la Corona d’Aragó fins el 1412?, per què els catalans no ens van permetre participar a la colonització d’Amèrica? Per què al Tractat dels Pirineus es van regalar a França les cinc comarques de l’actual Catalunya Nord sense convocar el Parlament ,com era preceptiu? Per què el 1713 el rei Felip V va regalar Gibraltar i Menorca als anglesos a canvi que deixessin d’ajudar els catalans a la guerra de Successió? Per què al Decret de Nova Planta, “por el derecho de conquista”, suprimiren les nostres lleis, la nostra llengua i la nostra judicatura, imposant-nos la seva? La seva missió ha estat, en tot moment, sotmetre’ns per la força i fer-nos com ells, amb imposicions i repressions.
LA SUBMISSIÓ lingüística i la submissió imposada de fa segles i augmentada durant els darrers quinze anys ha dividit com mai espanyols i catalans. A Espanya es barallen PP i PSOE perquè tots dos volen manar. Plegats tenien el CGPJ que l’haurien d’haver renovat fa sis anys, fallant un dels pilars de la democràcia, contradient la Constitució. Amb la seva actitud bel·licosa es culpen uns i altres amb proves falses com ho feren en el seu moment contra Catalunya. I ara Illa, com l’escolanet de la Moncloa a Catalunya, vol presidir la Generalitat. No se’n recorden del 155 que amb el seu suport destituïren el govern de la Generalitat elegit pel poble? No se’n recorden que amb l’ajuda del PP no van permetre que Xavier Trias fos l’alcalde de Barcelona? Ja n’hi prou de sotmetre’ns a les seves voluntats i ser submisos com el anyells dins d’un ramat, a les ordres del pastor.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari