1) La propietat commutativa és una propietat fonamental d’algunes operacions matemàtiques: el resultat d’operar dos elements no depèn de l’ordre en què es prenen. Això es compleix en l’adició i la multiplicació ordinàries. Dit senzill, l’ordre dels factors no altera el producte.
2/ Però la política no és una ciència exacta, si no més aviat una obra de teatre. I tot i que sempre suma 5, no és el mateix 2+3 que 3+2. Les anades i tornades del decret Òmnibus no en deixen cap dubte.
3/ Com en les nits electorals, ha guanyat tothom. Fins i tot els que s’han clavat una nata històrica.
4/ Catalunya acumula un infrafinançament de 33.570 milions d’euros…Estem sorpresos “gratament” perquè pensàvem que la xifra era molt superior. Disculpeu la ironia. Però ho diu la Sindicatura de Comptes, que de diners públics n’entén.
5/ Un índex Leopard ajudarà a entendre aquesta magnitud. L’infrafinançament acumulat en dues dècades equival al cost de 3.000 unitats del model més modern d’aquest tanc. És a dir, 8,5 vegades els que té l’exèrcit espanyol.
6/ Catalunya seria, si li donés per aquí, la primera potència blindada europea, amb diferència. De les primeres del món…
7/ Que el president de Ryanair digui boig comunista al ministre espanyol de Consum vol dir que anem bé. Que garantir els drets dels consumidors afecta, via multes, el compte de resultats d’aquesta i altres aerolínies? És clar, com s’aconseguiria que complissin, si no? Amb bones paraules? O amb el Manifest Comunista, versió tapa dura, llançat al cap?
8/ L’economia espanyola continua com un coet. Però és la macroeconomia. Si els espectaculars indicadors tinguessin correspondència en la vida quotidiana de la ciutadania, podríem parlar no únicament de grans xifres, sinó de coses bones de debò.
9/ Una bona prova del punt anterior… El PIB ha pujat el triple que el consum de les llars. Són les exportacions, sí, però alguna cosa més.
10/ La secció d’Economia de l’edició digital de “La Vanguardia” té tres curioses subseccions: “Butxaca”, “Diners” i “Finances personals”. És clar que no són exactament el mateix, però el grau de matís del diari dels Godó és prodigiós.
11/ Trump va començar fort el mandat. Però l’aterratge a la realitat no és gaire diferent al de l’altra vegada. Està retirant ordres aturades pels tribunals, no per ganes, sinó per reduir costs polítics. Això no treu que no tingui la culpa de res, o que sigui de qualsevol altre.
12/ La telesèrie melodramàtica Muface igual acaba bé. Hi una anomalia de model: l’Estat pagant mútua privada a un terç dels funcionaris i les seves famílies. Però el desistiment de les asseguradores que ho prestaven tenia la solució més fàcil del món. Era posar-hi més calers.
Fes el teu comentari