Catalunya s’ha convertit en un país de funcionaris. Tothom fuig de les feines tradicionals de paletes, fusters, mecànics, pagesos, pastors, pintors, paletes o pescadors. Això de treballar a l’aire lliure, patint la calor d’estiu i el vent gèlid d’hivern, que van ser les formes de viure de molts dels nostres pares i avis, ara no agrada. Els joves s’endollen (que és una mala traducció del castellà enxufar) en feines a les administracions, on es diu que es cobra més, s’exigeix menys i no es pateix gaire. Disposen de calefacció a l’hivern i aire condicionat a l’estiu. Altres fan cap a empreses però cada cop els empresaris, segons diuen, es troben més mancats de bons professionals, com informàtics, tècnics d’economia o llocs intermedis de direcció.
Dels pobles rurals de l’interior de Catalunya, han marxat el 80% dels joves que hi van nàixer, fills de pagesos la majoria. Van passar per les escoles secundàries, molts van acabar alguna carrera universitària i pocs d’ells han tornat al seu poble. Els fills de les capitals tampoc volen treballar de peons o d’obrers; la majoria aspiren al funcionariat, on existeix la fama que s’escampa com el fum, que els funcionaris poden amuntegar els expedients un sobre l’altre i si no es responen, les responsabilitats son poques i les excuses totes valen. Disposen de poder fumar al carrer durant uns minuts, poden esmorzar fora de la feina i disposen de llibertat els divendres al mig dia. Poden marxar de fi de setmana i si no tenen diners fan córrer la tarja de crèdit o els préstecs bancaris o a vegades els estalvis que els seus pares pagesos disposen pels molts sacrificis que han de fer per sobreviure als pobles d’origen.
Tothom creu que el funcionariat és una bicoca. I tothom ho ratifica quan els empresaris o els autònoms que necessiten documents de l’administració, i també la majoria de professionals que encara treballen la terra, o son pastors o pescadors, sofreixen l’espasa de Damocles per la innombrable lentitud que existeix per resoldre qualsevol expedient burocràtic. Les sol·licituds demanades passen d’uns departaments a altres, tarden mesos en resoldre’s i en canvi son necessàries per potenciar i engrandir o tirar endavant els negocis empresarials. Com tot, la mala fama dels funcionaris és genèrica però tampoc no tots son iguals. N’hi ha de responsables que no amunteguen expedients i compleixen tant com poden. Però existeixen l’adagi, que diu: “Uns tenen la fama i altres carden la llana”. I sobretot el govern no sap -o no vol- resoldre el greu problema de la lentitud de la burocràcia que tan dificulta la bona marxa de l’economia en general. I no deu voler agilitzar-la (als ulls de la gent) perquè cada dia es creen nous funcionaris que provoquen més desconcert i encara entorpeixen més. La mala fama d’uns crea la consciència col·lectiva de tots que s’estén com la pólvora quan les males veus afirmen que es col·loquen els endollats dels partits de govern.
I com es cobreixen les feines dels obrers i de pagesos? La mecanització ha realitzat miracles. On es necessitava una colla d’homes per collir, cuidar o plantar les terres, les màquines ho realitzen ràpid i sense tan esforç. Però les terres es queden ermes per falta de braços, el empresaris de la construcció no tenen paletes, ni obrers. Bona part dels immigrants cobreixen o voldrien cobrir aquestes tasques si tots disposessin de papers reglamentats. Ja no son el mateix els arribats fa vint o trenta anys que han creat una família i molts disposen d’habitatge propi. Els fills ja han estudiat i cerquen feines que ells consideren de més qualitat.
Catalunya, doncs, necessita menys burocràcia i més eficàcia. Son milers d’habitatges que es prometen construir. Si no existeixen paletes i les empreses constructores no en troben, qui solucionarà el greu problema de l’habitatge? Hi ha molta feina a fer a tots a tots nivells, i el govern no sap com resoldre-ho. Es prometen milions a dojo, però la feina qui la farà?
*ANTON MONNER, Gandesa
Fes el teu comentari