En caure el darrer monarca de la Casa dels Àustria i l’accés de Felip V, el primer monarca borbònic, nét de Lluís XIV de França, pretenia canviar els sistemes de govern als diferents territoris d’Espanya i implantar l’absolutisme francès aplicant les lleis de Castella i anul·lant les existents. A Catalunya, ja l’any 1701, que fins aleshores s’havia governat seguint el seus propis furs, imposaren les seves lleis dirigides per militars. Vet aquí que els catalans, així com la resta de territoris del Regne d’Aragó no hi estigueren d’acord i a partir del 1705, s’aixecaren en armes proclamant rei, Carles III de la Casa d’Àustria, establint la seva Cort a Barcelona i lluitant per recobrar llurs furs i les llibertats. Esdevingué en aquell moment el que coneixem per la Guerra de Successió on hi van intervenir la majoria dels regnes d’Europa, els uns enfrontats amb els altres per temes colonials principalment.
Poc a poc, els territoris catalans anaren caient a favor de les armes de Felip V. Gandesa va ser ocupada el 29 de gener 1706 i des d’aquell moment ja va dirigir l’antiga Castellania d’Amposta, que Gandesa n’era la capital, i la majoria dels pobles dels sud de l’Ebre, excepte el potents castells de Tortosa, Miravet i Lleida que sucumbiren a darreries del 1707. Els pobles més significats estaven ocupats per les forces borbòniques i manats normalment per una “alcalde mayor” que a la vegada, malgrat ser un militar, exercia també de justícia “por justo derecho de conquista”. Els pobles catalans amb una ferma resistència dels exèrcits austriacistes i dels miquelets que eren voluntaris dels nostres pobles, anaren lluitant a favor de les llibertats de Catalunya. L’any 1713 es signà el Tractat d’Utrecht i el rei Felip V va regalar a Anglaterra, Gibraltar i Menorca, a canvi d’abandonar l’ajuda que donaven als austriacistes i als catalans. I un anys més tard les forces de Felip V entraren a Barcelona l’11 de setembre del 1714 i a Cardona dies després, conquerit el seu castell, la guerra s’acabà.
El 1716 es signà el Decret de Nova Planta i es suprimiren els nostres furs i imposaren les lleis de Castella. S’obligà a usar la llengua castellana a la justícia, malgrat que poquíssim catalans la sabien parlar. Fins i tot la documentació i el protocol havia d’escriure’s en la parla imposada. També als seminaris i a la universitat se’ls obligar a aprendre el castellà i el llatí, suprimint el català. Es tancaren les universitats que funcionaven i se’n crea una d’única a Cervera, població que havia restat fidel a les armes borbòniques. Els llibres parroquials, fins que els capellans no saberen escriure el castellà, es continuaren escrivint en català. És a partir del 1750, quan les noves fornades de seminaristes havien après el castellà ja trobem registrats al Llibre dels Cinc Llibres (naixements, comunions, confirmacions, casaments i enterraments) en l’idioma imposats, malgrat que poquíssima gent del carrer el coneixia.
Els judicis, a partir del 1716, “por derecho de conquista” ja es celebraren en castellà inclús sense que els encausats no el coneguessin . El mateix que va succeir a Amèrica amb els indis, que conquerits els imposarem la llengua, els expropiaren els bens i els robaren les terres. Quedaren reduïts a simples esclaus malgrat que les sangs dels soldats conqueridors ràpidament es barrejaren amb els originaris.
Han passat més de tres-cents anys però la castellanització continua. Ho hem vist recentment, en plena democràcia a l’espanyola. I dic democràcia d’aquí perquè si fos una vertadera democràcia haurien acceptat el referèndum i avui seríem una Nació independent. Sense imposar res a ningú, els nostres jutges coneixerien el català, sense que la Generalitat del Sr. Illa es disculpés per necessitar, a casa nostra, intèrprets i, a sobre, que no coneixen la llengua del País i els hem de pagar nosaltres. La discriminació continua produint-se en aquests moments quan l’escopeta d’un policia va disparar sobre un manifestant independentista fa 9 anys. El policia va afirmar al judici que no havia apuntat a l’ull i segurament va ser l’ull qui va anar a buscar la bala. Quina gràcia, no?.
Resultaria el mateix si l’ull l’hagués perdut un manifestant de VOX? Suposadament, no. Primer no hagués tardat nou anys a jutjar-se i segon se n’hagués guardat prou de disparar-li sabent les conseqüències que hauria tingut tractant-se d’un “muy español”. Només el 6 % del judicis a Catalunya es celebren en l’idioma propi del País. I advocats defensor i judicats no demanen canviar la llengua dels tribunals perquè saben per endavant que tenen més a perdre que a guanyar. Vaja democràcia, no?
I això succeeix a les notaries. Tenen obligació de preguntar al client si ho vol en català. No ho fan i si no hi ha qui ho demana expressament l’escriptura es redacta en llengua castellana. Fins i tot a Gandesa, on els oficials tots son catalans, el telèfon contesta en castellà. La llei de lingüística aprovada pel Parlament no serveix per a res. Se la passen pel folre i es queden tant tranquils.
I el govern que es fa denominar “el govern de tots” ho permet i ho promociona quan el seu president parla sovint en castellà a Catalunya, celebra la Diada Nacional a Extremadura dient que els emigrants extremenys salvaren la nostra economia, o en l’acte de la Sagrada Família fan parlar en castellà al Sant Pare, que si l’hagués sentit Gaudí que va ser empresonat i maltractat per dirigir-se en català a un policia, o si Pau Casals hagués viscut l’acte a las Cortes, que va expressar-se en català a l’ONU manifestant que Catalunya era una Nació oprimida, com haurien reaccionat aquestes dues personalitats conegudes arreu del món, si s’haguessin sentit humiliats per aquestes actituds espanyolistes i mentideres?
El maltractament al nostre idioma demostra la necessària voluntat que mantenen per destruir la nostra idiosincràsia com a poble sobirà. Va començar pel Decret de Nova Planta, per la força de les armes enforcant i engabiant els seus caps a una gàbia durant anys, i continuen en els temps actuals. Parlen de democràcia, votada per una majoria del PP i del PSOE que no ens estimen, amb la pretensió de fer-nos espanyols com ells i imposant-nos les seves voluntats com a poble conquerit.
*ANTON MONNER, Gandesa
Fes el teu comentari