Es tracta d’un jove aviador nascut a Vandellòs que en acte de servei va morir a l’Ebre. Es deia Lluís Margalef Vernet que havent acabat el batxillerat s’allistà a l’exèrcit de la República. Tenia només 18 anys, era molt baixet i quan va marxar al front li donaren un fusell que era més llarg que la seva estatura. Era poc parlador i retret, amb profunds sentiments socialistes. Malgrat la seva alçària imposava respecte per l’esperit combatiu fornit a la muntanya, a les serres de Llaberia, i pels coneixements de la terra que paltrigava i extraordinaris dots de comandament. El van destinar al front, combatent als Monegres al poble de Tardienta, a la 27 Divisió. Els soldats de la seva companyia, malgrat la seva joventut, aviat advertiren les qualitats i l’elegiren comissari polític.
Per ell, de caràcter adust, el càrrec atorgat representà satisfacció i honor, però sense fer-ne alifares ni sentiments de superioritat. Combatent a les trinxeres de les terres emblanquinades monegrines, veient companys com queien morts i alguns destrossats pels obusos i les bombes llençades pels avions italians, mirava molt el cel observant com volaven i quines maniobres feien. Sentia passió per l’aviació. Volia volar, desitjava ser aviador i somiava en poder fer les acrobàcies d’aquelles màquines solcant pel cel com els falcons i les àligues que ell coneixia a la seva terra quan caçaven conills, perdiganes i llebres. I ho aconseguí quan de les trinxeres va passar a l’Escola d’Aviació.
Allí va aprendre a volar amb una avioneta de doble comandament quan ja li permeteren anar sense monitor. El seu cap d’esquadrilla, Bravo, també jove de 25 anys, aviat el va batejà amb el renom de “Lo xiquet” per la seva poca estatura i cara d’adolescent. Va ser enquadrat a la 2ª Expedició de Kirovabad . Malgrat el seu caràcter tancat i seriós, quan voletejava sol es sentia l’amo del món i hagués desitjat que els amics del seu poble, que un any més tard serien reclutats com a “biberons”, el veiessin amb la indumentària del mono de cuiro i les ulleres d’aviador, pilotant aquella màquina, pagesos i companys de Vandellòs no imaginaven.
Estava entusiasmat i desconcertat quan li donaren el primer avió Mosca, amb la metralladora al seu davant i havent de disparar als Messerchmicbt per defensar la seva posició, la màquina i la seva vida. De la il·lusió passà a la realitat i a la cruesa dels combats, la supervivència i la necessitat de defensar-se, disparant i procurant que no fos cosit per les bales enemigues. Com a novençà, els primers combats, no s’adonava del perill, ni on estaven els avions enemics, ni per on arribaven però el deler d’aviador el feu aprendre ràpidament. Aviat va abatre dos Fiats i l’avió seu també va rebre va impactes de bala que avariat li permeteren aterrar a un descampat salvant-se ell i l’aparell. Però un matí, sobre el front de l’Ebre, va ser rodejat per tres Fiats i les ràfegues arribaven per tots els costat, destruint-li part dels comandaments de l’aparell. Estava sobre terreny amic i va pensar que podia tirar-se en paracaigudes i salvar la seva vida. Però un dels motors funcionava. Pretenia salvar l’aparell, fos com fos, encara que sacrificava la seva vida. Era un pilot de La Gloriosa, idealista; d’avions n’hi havia pocs, ja no n’arribaven de nous i caient en picat aconseguí sobrevolar fins el pantà, segurament sobre el de Riudecanyes, ben a prop de Reus. Allí aconseguí mitigar el cop, reconduint el vol i planejant sobre l’aigua va poder ser salvar-lo. Ell en va sortir ferit . I en arribar a la base va dir, de broma, que pensava que pilotava un hidro i se li havia acudit amarar a les seves aigües. Continuà explicant la proesa dient que s’havia distret quan es va trobar rodejat pels avions italians i se’n va sortir perquè queia en picat fumejant la cua però va poder dominar l’avió.
Als pocs dies es va recuperar i en tornar als combats, sembla que al seu Mosca li va fallar un motor volant sobre l’Ebre i va ser abatut el dia 23 de setembre del 1938 pel pilot de la Legió Còndor, Werner Mölders amb un Messerchmit Bf 109. Així va acabar la carrera d’aquest jove pilot.
Havent mort en lluita heroica va ser distingit com a Tinent d’Aviació. En honor seu i per obra de l’ADAR, “Aviadors de la República”, es va aixecar un monòlit a Tivissa on consten les seves dades personals i la seva heroïcitat. Aquest article l’he pogut explicar gràcies a un reportatge escrit sobre “Lo xiquet” i pels historiadors de l’ADAR.
*ANTON MONNER, Gandesa
Fes el teu comentari