Aquests dies ha tornat a ploure. I, mentre mirava l’aigua caure, he pensat en el desastre que vam viure fa un any a les Terres de l’Ebre. Especialment, a la Ràpita.
Hi ha imatges que costen d’oblidar. Però també hi ha una feina posterior que mereix ser explicada.
Fa tres anys que tinc la sort d’estar al costat del «Xapo» i del seu equip. De veure com treballen, d’ajudar en allò que em demanen i d’aprendre. I n’estic aprenent molt.
De la Paula, una dona amb una força extraordinària, que davant d’un problema ja està buscant com resoldre’l. De la Noelia, afrontant situacions socials que sovint són tan difícils com poc visibles. De Galera, pendent de tants detalls. De l’Helena, sempre allí. De Bertomeu, Jesús, Agus, Carme, Laura, Marc…
Podria anar-los anomenant un per un.
Uns són tècnics; altres, polítics; altres, persones disposades a donar un cop de mà. I jo mateixa, ajudant allà on puc aportar. Amb responsabilitats diferents, però amb un objectiu compartit: la Ràpita i el territori.
I després hi ha el Xapo.
He pogut veure les hores que dedica a buscar oportunitats, connectar persones, acompanyar projectes i intentar que l’activitat econòmica arribi allí on pot ajudar els nostres pobles. Trucades, reunions, contactes i gestions que moltes vegades no surten en cap fotografia.
Li agraeixo poder ser a prop, aportar el que sé i aprendre de tot això. Perquè veure aquesta feina de prop m’ha ajudat a entendre millor què implica tirar endavant un poble.
També hi ha una cosa que valoro especialment del que veig a la Ràpita: la transparència. Poder conèixer què es fa, què es busca, què s’aconsegueix i què queda pendent. Per a mi, explicar les dificultats i allò que encara no s’ha resolt també és una manera de respectar la ciutadania.
Soc de Gandesa i m’estimo el meu poble. Per això, tot allò que aprenc fora de casa em fa pensar en les coses que hi podria aportar. Reconèixer una bona manera de treballar és també una oportunitat per aprendre’n.
Després d’aquelles pluges, a la Ràpita calia actuar. Pel que he pogut veure, s’han posat a treballar. Queden actuacions i projectes per tirar endavant, i cal continuar explicant-los i exigint que avancin.
Cada episodi de pluja és diferent. Però el que hem d’exigir sempre és preparació, prevenció i una feina sostinguda, també quan deixa de ploure i l’emergència ja no ocupa els titulars.
Això també és política. I té conseqüències en la vida de la gent.
Ara que ens acostem a unes altres eleccions, em pregunto què esperem de les persones que ens representen. Com valorem la seua feina? Quina importància donem al que expliquen i quina al que realment fan?
Les xarxes poden servir per informar, escoltar i donar explicacions. Però després cal mirar els fets: què s’ha resolt, què ha avançat, què continua pendent i per què.
Exigir, preguntar i fiscalitzar és necessari. Queixar-se d’un problema també és legítim: qui pateix una manca de serveis necessita respostes. Governar implica escoltar aquest malestar i assumir responsabilitats.
I, sobretot, tinguem memòria.
Hem d’exigir al govern actual que faci la feina i doni explicacions. Però també hem de recordar d’on venim. Els problemes acumulats durant anys no s’arreglen d’un dia per l’altre.
És molt fàcil sortir a les xarxes a assenyalar tot allò que falta. Ara bé, qui ha tingut responsabilitats de govern també ha de poder explicar què va fer, què va deixar pendent i per què. La responsabilitat no s’esborra quan es passa a l’oposició.
Apliquem el mateix criteri a tothom: als que governen ara i als que governaven abans. Mirem els fets, els recursos i el temps que cadascú ha tingut per actuar.
Mengem panses, companys. Que la memòria també ens fa més exigents i més justos.
A tots els pobles volem coses semblants: llum, bona connexió a internet, educació i serveis en condicions, equipaments dignes, empreses, feina i oportunitats. Volem que els nostres fills puguin escollir quedar-se aquí.
Per aconseguir-ho, cal treballar. Buscar ajuts, preparar projectes, parlar amb altres administracions i trobar persones que puguin sumar. Anar a Barcelona, Madrid o Brussel·les si convé. I insistir quan una porta no s’obre.
Una de les coses que he après aquests anys és que demanar ajuda també és governar.
Cap poble ho pot fer tot sol. Necessitem aliances, coneixement i col·laboració. Necessitem saber escoltar qui té una proposta, encara que pensi diferent de nosaltres. I tenir la humilitat de reconèixer que una bona idea pot venir d’algú altre.
A la Ràpita he vist aquesta voluntat de buscar recursos i oportunitats. És una manera de treballar que valoro i que m’agradaria veure estesa arreu de les Terres de l’Ebre.
Perquè tenim gent preparada, compromesa i amb ganes de fer coses. Gent que ens pot ensenyar molt. Gent que també s’equivoca i que, quan ho fa, ha de donar la cara i rectificar.
Per això crec que ens aniria bé mirar una mica més enllà del nostre entorn. Escoltar també qui pensa diferent. Contrastar allò que ens expliquen i formar-nos una opinió pròpia.
Preguntar-nos què s’ha fet, qui ha proposat, qui ha buscat solucions i com s’ha respost quan les coses han anat malament.
Després, que cadascú tregui les seues conclusions.
A mi, aquests anys m’han deixat aprenentatges, agraïment i, sobretot, esperança. Continuo creient que la política pot millorar la vida de la gent. Ho crec perquè he vist persones dedicar temps i esforç a intentar-ho.
Potser ens cal tornar a l’essència. Recordar què significa assumir una responsabilitat pública.
Servir la gent. Escoltar-la. Estar-hi quan té un problema. Orientar-la i buscar qui pot ajudar-la quan la solució depèn d’una altra administració. Treballar amb persones que pensen diferent quan hi ha un objectiu compartit.
I fer coses concretes que millorin el dia a dia dels nostres pobles.
Siguis del partit que siguis, quan representes un poble, la teua responsabilitat és amb tota la gent que hi viu. També amb qui no t’ha votat. També amb qui et critica.
Als que governen avui i als que algun dia vulguin governar: no oblideu mai per què sou allí.
I a tots nosaltres: continuem exigint, preguntant i participant. Sapiguem reconèixer els encerts i reclamar que es corregeixin els errors.
Encara hi som a temps. Tenim persones, capacitat i motius per confiar en el futur del nostre territori.
Fer política és servir el teu poble, servir la teua gent i treballar per deixar-los una vida una mica millor.
Tornem a començar per aquí.
Fes el teu comentari