Aquest article vol mostrar que Amposta té un patrimoni immens en l’experiència de la seua gent. Amposta Talent Sènior és una proposta per reconèixer aquest valor, facilitar que els coneixements d’una vida es puguen compartir i crear trobades on persones de diferents generacions aprenguen les unes de les altres. Una invitació a escoltar, a agrair i a convertir tot allò que sabem en noves oportunitats per a la ciutat.
L’experiència no es jubila
Hi ha persones que, després de tota una vida treballant, tanquen el taller, deixen la botiga o s’acomiaden de l’escola. Arriba la jubilació, un descans ben merescut. Però tot allò que han après continua amb elles: les mans que saben treballar la fusta, la mirada que reconeix què li passa a un motor o la paciència d’una mestra que ha ajudat tants infants a créixer.
A Amposta tenim persones amb esta experiència. Pagesos, mecànics, fusters, paletes, modistes, comerciants, metges, enginyers, advocats, mestres i gent que ha sostingut entitats i associacions. També persones que han dedicat la vida a cuidar els altres, sovint sense reconeixement. Totes guarden coneixements que poden ser valuosos per a la ciutat.
De vegades, quan parlem de talent, pensem només en títols universitaris o grans càrrecs. Però també hi ha talent en qui sap arreglar una eina, aprofitar una roba, portar un petit negoci o explicar com es treballava la terra. Són coses apreses amb els anys, provant, equivocant-se i tornant a començar. I una part es pot perdre si ningú té l’oportunitat d’aprendre-les.
Per això proposem crear Amposta Talent Sènior: un espai perquè les persones jubilades que ho vulguen puguen compartir allò que saben. Cadascú al seu ritme, segons les seues ganes i possibilitats. La jubilació dona dret a descansar i a decidir com viure esta etapa. Participar ha de ser sempre una elecció lliure.
El primer pas seria un Banc de Sabers d’Amposta. Un lloc on recollir què pot aportar cada persona i posar-la en contacte amb qui necessita aprendre. Caldria poder apuntar-s’hi parlant amb algú, per telèfon o presencialment. Una conversa tranquil·la pot descobrir coneixements que la mateixa persona mai havia pensat que podien interessar als altres.
Un fuster jubilat podria compartir amb estudiants els trucs del seu ofici. Una comerciant podria orientar algú que vol obrir una botiga. Un pagès podria explicar als joves com ha canviat el treball al camp. I una persona amb experiència associativa podria ajudar una entitat a organitzar-se. Aportacions senzilles, però que poden donar confiança a qui comença.
Un metge jubilat podria participar en xarrades sobre hàbits saludables, coordinades amb els serveis sanitaris. Una enginyera podria explicar com estalviar energia o aportar idees per millorar un equipament. Un advocat podria ajudar a entendre els drets ciutadans i quan cal buscar assessorament. I una mestra podria compartir recursos amb famílies o acompanyar activitats de lectura. Sempre com un suport als professionals en actiu, amb les funcions ben definides.
De vegades, el que més ajuda és tenir al costat algú que ja ha passat pel mateix i t’escolta. Algú que coneix les dificultats de començar i que pot compartir, amb humilitat, allò que li va servir i també els errors que va cometre.
També podríem fer tallers entre generacions i enregistrar testimonis dels nostres oficis. Quantes històries hi ha darrere d’un taulell, d’una màquina de cosir o d’una eina antiga? Conservar-les és una manera de reconèixer les persones que han fet créixer Amposta i de deixar als qui vindran alguna cosa més que fotografies.
L’aprenentatge aniria en les dues direccions. Els joves podrien ajudar a gravar un vídeo, ordenar les imatges o compartir eines digitals. Uns aportarien experiència; els altres, coneixements nous. I en esta relació podria passar una cosa molt humana: que algú se senta escoltat i que algú altre descobrisca un referent.
L’Ajuntament hauria de facilitar els espais, coordinar les trobades i donar suport a les activitats. El voluntariat necessita organització i recursos. Podríem començar amb un grup petit, unes quantes mentories i alguns tallers, escoltar com han anat i millorar-los. Així, pas a pas, el projecte podria arrelar.
Una ciutat també es construeix amb el que saben les persones que hi viuen. Dins d’Amposta 2040 volem obrir una porta a esta experiència, amb respecte i sense obligacions. Perquè darrere de cada ofici hi ha una vida, i escoltar-la pot ajudar una altra persona a trobar el seu camí. L’experiència no es jubila.
Amposta té un tresor de coneixement acumulat durant dècades, i aquest tresor pot continuar obrint camins quan es comparteix entre generacions.
*GABRIEL PERLES forma part de l’equip de persones que treballen en Amposta 2040, el projecte de ciutat que encapçala Pere Montañana, i que vol pensar i construir l’Amposta del futur.
Fes el teu comentari