Fer lo vermut m’encanta: el vi blanc o negre aromatitzat amb plantes -acompanyat per unes bones tapes- amb llimona, oliva submergida i amb sifó, que no pot faltar. Puc provar qualsevol vermut –amb marca o sense- però sempre trobo a faltar el sifó amb l’envàs de vidre, aquell que és retornable, recarregable i reutilitzable. És més picant que l’envasat amb plàstic i estira millor el vermut.
Aigua de Seltz? Soda? Begudes escumoses? Sifó higiènic? Aigua carbonatada? Begudes carbòniques? Què és tot això?
Primer parlo del líquid. Seltz és un manantial alemany amb un aigua carbonatada natural a la qual se li atribueixen des de fa segles propietats medicinals: refrescant, digestiva, diürètica, obri la gana, etc. A aquest tipus d’aigua també se l’anomena “soda” per la seva concentració de bicarbonat sòdic. Al segle XIX es troba la manera d’imitar artificialment aquesta aigua afegint anhídrid carbònic a qualsevol aigua i així neixen les aigües minerals artificials. Aigües amb gas afegit i, a vegades, també amb sucres, taronja o llimona. Són les gasoses i refrescos que neixen al mateix temps que el sifó.
Les primeres begudes d’aquest tipus a l’Estat les fan dos farmacèutics a Barcelona: J. Naully i A. Ansaldi, entre 1828 i 1838. A finals del segle XIX les grans ciutats ja tenen els seus fabricants i Barcelona ja compta amb 15 fàbriques. L’empresa A.Seeli y Cía. comercialitza el “ácido carbónico líquido” (el gas) per a fer la beguda. Se li atribueixen propietats curatives i higièniques, com a l’aigua de Seltz.
Ara parlo de l’envàs: El vaso sifoide és un invent de M. Savaresse del 1832. És una ampolla de vidre que té un capçal amb una palanqueta que facilita la sortida de l’aigua carbonatada. Les primeres ampolles són de vidre de color -blanc, blau, verd, rosa, roig o groc- i tenen el capçal metàl·lic. La marca del fabricant està grafiada directament al vidre, fet amb amb sorra o amb àcid fins els anys vint del segle passat o després amb el relleu del propi vidre, a partir dels anys trenta. A partir dels anys cinquanta és obligatori indicar el número de registre del fabricant. A partir de 1970 cal que tinguin una malla protectora de plàstic per a seguretat dels manipuladors i dels consumidors. Poc més tard es prohibeix qualsevol component metàl·lic al capçal per una qüestió de seguretat alimentària. Aquests detalls us poden ajudar a datar un sifó que pugueu trobar per les esgorfes o pel quarto dels mals endreços.
Als anys setanta i vuitanta està de moda fer-te tu mateix el sifó a casa. Compres una càrrega de gas individual per a afegir-lo a un sifó metàl·lic. Són els sifons hereus dels Sparklets, els sifons patentats a Londres el 1896 que apareixen aquí el 1908 com a Sifón Prana Sparklet.
El sifó va arribar a ser tan popular i tan present per la nostra geografia que encara avui a molts pobles i barris hi ha alguna persona amb el malnom de “lo Sifonero”, que és la persona que fabrica o que reparteix aquesta beguda. Cap a 1950 hi ha més de 5.000 fabricants de sifons registrats a Espanya.
Al nostre entorn proper podíem trobar bastants fabricants de sifons i gasoses o refrescos. A l’apartat de Notes us faig una petita relació1 dels que he anat trobant i ben segur que me’n deixo molts més.
Avui no us puc dir que el món del sifó tradicional sigui un univers perdut. Totalment perdut, no. Encara queden alguns pocs valents que continuen fabricant-lo com sempre. És el cas de Miquel i Núria Vidal que continuen amb la marca “Toscà”, fundada pel seu pare a meitat dels anys seixanta i que em deixen clar que l’ús de l’envàs de vidre retornable “és sostenible mediambientalment, però no ho és tant en el tema econòmic”. A més, m’indiquen que “hi ha cert sentimentalisme en seguir fabricant-lo així”. També és cert que hi ha una intensa fidelització dels seus clients i del seu circuit de distribució. I em diuen que tinc raó: el sifó de vidre és més picant perquè la introducció del gas durant l’envasat es fa amb més pressió.
El sifó pot camuflar el gust d’un vi dubtós, acompanya calorosos dinars d’estiu, és present als menjars populars de festes, es fa servir per cuinar… sempre l’associo –misteris de la psicologia humana- a moments de benestar i de petita felicitat.
Avui, quan prendré el vermut amb sifó, brindaré a la vostra salut. Bon estiu.
*Agraïments a Miquel i Núria Vidal; Joan Ramirez.
FERNANDO JAIME SOLER
Notes:
- L’Aldea: Raga; Alcanar: Raga (suposo que és un altre); Amposta: Fatsini, Forcadell, Peris; Benifallet: Marfa; Bot: La Cinta; Camarles: Ebro, Bó; Campredó: March; Gandesa: Sabaté; Jesús: La Jesusense; Mas de Barberans: Lleixà; Móra d’Ebre: Serres, La Morense-Juan Solé; Paüls: San Roque ; Reguers: Vi-Sa, Toscà; Roquetes: Cid, Pla; Santa Bàrbara: Múria, Tafalla; Sant Jaume d’Enveja: Albacar; Sant Carles de la Ràpita: Costa Dorada; La Sènia: Vicente; Tortosa: Bertomeu, Lledó, Morera, Curto; Ulldecona: un altre Raga, etc.
Fes el teu comentari