Carta oberta a les famílies tortosines que lluiten per escollir l’educació dels seus fills

El meu nom és Clara Miralles Cid. Soc professora del Batxillerat Internacional de l’Institut Dertosa. I soc mare de l’escola La Mercè de Tortosa.

Quan ara ja fa uns anys vam marcar La Mercè com a primera i única opció a l’hora de triar escola per a les nostres filles, no tothom del nostre entorn ho va entendre. Coneixíem els prejudicis que l’escola arrossegava, però volíem una escola de barri i ho vam viure com una oportunitat. No ens en penedim. A La Mercè les nostres filles van aprendre el que haurien après a qualsevol altra escola, i més.

Aquest curs la gran ha fet 3r d’ESO, i la petita 1r d’ESO. El salt a la secundària va anar molt bé, amb uns resultats excel·lents. Per tant, escolaritzar els vostres fills i filles a La Mercè no us hauria de fer patir pel seu futur acadèmic. Hauríem de començar a desmuntar mites i falsedats.

També vam pensar que si hi trobàvem alguna mancança, ja la compensaríem, perquè l’escola, no ho oblidem, és només una part de tot el procés d’aprenentatge dels nostres fills i filles. A l’escola, per exemple, aprenen a llegir. Però si després a casa no hi ha cap llibre, si no tenen cap pare o mare lector, difícilment desenvoluparan el plaer per la lectura. També hi haurà alumnes que aniran a acadèmies i repassos. Alguns fins i tot aniran a campaments o estades lingüístiques a l’estranger. Les diferències no les crea l’escola, són inherents a les famílies.

Abans he dit que les meves filles havien après el mateix que a qualsevol altra escola, i més. Què és aquest més? És conèixer companys i companyes d’altres països, costums i cultures, i saber relacionar-s’hi i veure’ls com a iguals. És l’oportunitat que vam veure a l’hora d’inscriure-les.

Sincerament, el primer dia que vaig sentir que hi havia famílies que protestaven, no vaig poder evitar pensar el següent: quantes d’aquestes famílies que ara protesten tan indignades estaran d’aquí a uns 12 anys interessant-se pel Batxillerat Internacional? Quantes diran que volen que els seus fills siguin de mentalitat oberta i internacional, coneixedors d’altres maneres d’entendre el món, d’altres maneres de fer les coses?

La Mercè ens dona aquesta oportunitat de ser més oberts i internacionals, i ens la dona de manera gratuïta i des de ben petits. La Mercè és un reflex real de la societat i La Mercè acull tothom. Si La Mercè té ràtios tan altes de gitanos i estrangers, no és perquè un dia pengessin un cartell dient “no volem tortosins”. Som els tortosins els que els hem donat l’esquena.

I és ben trist, perquè l’equip de La Mercè és espectacular. Són mestres en majúscula. Per vocació. Cada dia deixava les meves filles a l’escola amb la certesa que rebrien tota l’atenció i amor del món. Són mestres que estimen els alumnes i es desviuen per ells. Mestres versats en la seva feina per les mil experiències que d’altres mestres potser no sabrien ni com començar a gestionar.

I un apunt final sobre la ubicació de l’escola. No entraré en si és fàcil d’anar-hi en cotxe o no, perquè per mi seria encetar un altre tema (l’abús que els tortosins fem del cotxe és realment preocupant). Però com que també n’he sentit crítiques, us faré una observació. Diferents estudis fa temps que alerten de la mala qualitat de l’aire al voltant de les escoles. Els pics de contaminació són especialment alarmants a les hores punta d’inici i final de la jornada escolar, provocats per l’acumulació de cotxes i agreujats per les vies altament transitades que acostumen a passar prop dels centres escolars. La Mercè està en un lloc privilegiat. Quan els nens i nenes de La Mercè surten al pati, no senten soroll de cotxes, no respiren fums.

Aquesta carta oberta no era una carta oberta. Era el text que havia pensat llegir-vos el dimarts dia 7 de juny a la trobada que La Mercè havia preparat per ensenyar-vos l’escola i parlar-vos del seu projecte de centre. Us hi vam estar esperant l’equip directiu, la presidenta de l’AFA, uns quants mestres, i jo. Quina llàstima que de totes les famílies convocades no en vingués cap. Perquè si haguéssiu vingut, hauríeu tingut més informació per triar amb coneixement de causa l’educació dels vostres fills. Si és que aquest és el quid real de la qüestió.

*CLARA MIRALLES CID és professora de Batxillerat Internacional a l’institut Dertosa i mare de l’escola La Mercè.