La societat catalana treballa, estalvia i mira del cara el futur per construir un futur millor. Vet aquí que per inèrcia i la idiosincràsia dels seus habitants creix i s’enriqueix la societat. Competeix des de la base i fa possible el creixement. Creant riquesa hem de pagar en proporció els impostos. Però on fan cap els diners que paguem?
Amb el repartiment pressupostari de l’Estat neix el parany. Des d’Espanya, Catalunya se l’observa amb recel. Les diferències de personalitat, fa néixer la temença i l’aprensió nodrides per sentiments de catalanofòbia ancestrals nascuts les nostres maneres de fer, de pensar, de subsistir i de viure. Des de fora no poden entendre, ni ho volen, que parlem una altre idioma, que provenim com a poble d’Europa, i que ens van incorporar a l’Estat per la força.
Des de fa tres-cents anys pretenen espanyolitzar-nos, prohibint-nos l’ensenyament del nostre idioma a les escoles, obligant-nos a seguir les seves lleis i gravant-nos amb uns impostos que marxen i no tornen. Tantes dificultats han creat l’esperit de la independència dels catalans que mai ha estat ben entesa per ells ni pels diferents governs i les diferents regions espanyoles on s’han creat sentiments adversos. D’aquí neix la contradicció.
En aquest moment s’estan negociant els pressupostos estatals i catalans, sense tenir en compte el dèficit fiscal. Els diners s’esfumen pel camí i portem anys perdent pistonada. Ho van fer el PP i ara ho fa el PSOE. I això ens ha portat a tants problemes que ara el govern del PSC, potser amb voluntat, però amb xerrameca i propaganda, continuen i en paga les conseqüències amb una desfeta total.
S’acaba de denunciar a Europa 9000 incidències a Rodalies, i quan un servidor agafava el tren a Móra la Nova per arribar a Barcelona, i ara m’abstinc de pujar-hi perquè no sé si arribaré a l’hora o potser hauré de fer transbords. I l’ensenyament, amb els mestres al carrer al carrer, els mossos d’esquadra amb la dimissió de Trapero desconcentrats, els sanitaris que persisteixen en vaga I els autònoms arruïnats. I els pagesos que se’ls paguen els fruits. I els bombers. I els serveis socials…Paguem, sí, però Catalunya no funciona. Carreteres i autopistes col·lapsades, aeroports sobresaturats, ports que s’emporten els beneficis a Madrid i els reparteixen per tota Espanya entre els ports deficitaris.
I tot, com he manifestat abans, amb voluntat d’espanyolitzar-nos per un govern del PSC emmanillat pel PSOE. Obligant al Sant Pare a parlar en castellà a Barcelona a recordar Gaudí, que en el seu dia ja va ser empresonat per dir que era català. No deixant cantar els Segadors als cantaires de la Sagrada família, ablanint un jove a Elx perquè exhibia una senyera, igual que a Alcorcón. Denunciant a Montserrat amb l’excusa que el portador d’una bandera lligada a una canya de pescar havia pegat a un policia. Escriure en castellà els informes mèdics de la sanitat pública. Mentre el castellà avança i bars, establiments públics d’administració pública i privada, i fins i tot sanitaris obliguen a parlar o respondre en castellà. Inclús ens quedem sense les grans fortunes catalanes que marxen a Madrid on paguen menys.
ERC i en el seu moment JUNTS van pactar amb el PSOE transferències que mai no arriben. Per nul·la voluntat del govern o pels jutges que hi posen traves. Tot se’n va in orris perquè al fons hi ha catalanofòbia manifesta. Esperem fa trenta anys el Corredor del Mediterrani i atenem asseguts quan les línies s’eixamplen totes de cara a Madrid i s’obliden de les que Catalunya necessita per portar les mercaderies de les zones més actives de l’economia estatal a Europa. Joan Amorós, l’autoritat més qualificada d’Europa en ferrocarrils, diu que es fa tot el possible per ofegar l’economia catalana solapadament i així tenim els nostres trens avariats i les nostres autopistes cada cop més plenes. Els treballadors han d’arribar tard amb pèrdues milionàries pels empresaris.
I quan es tracta del finançament de Catalunya, igual en temps del PP com del PSOE, es neguen a aprovar-lo perquè “lo han pactado con los nacionalistas separatistas”. I vet aquí que el PSOE i per correspondència els seus socis catalans del PSC ens prenen el pèl atrapats al seu propi parany.
Ja n’hi prou, senyors del PSOE! Espanya no estima Catalunya i en paguem les conseqüències. El PSC prefereix parlar del govern de tots, quan els mana el PSOE, i xerrar prometent molt, repartir milions a manta que no arriben mai. La vida ha canviat molt des d’aquell 1976, quan el poble cridàvem “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” però vam sortir d’una dictadura dura i hem entrat en una de blana que tot son discursos, milions i promeses que no poden arribar. Com sempre ens tornen a enganyar i a sobre espanyolitzar.
El finançament català per molt diguin que és bo per Catalunya és el parany que ells mateixos s’han quedat atrapats. L’incrementen en 5 mil milions que no en tenen per cobrir ni el dèficit sanitari i seguim rebent per habitant una quarta part menys que Madrid. Anem de cara un futur sense rumb perquè a Catalunya no se l’estima. Se’ns qualifica com a enemics i sense els diners que necessitem només ens queda un remei i tots els sabem! El dia 11 omplirem els carrers d’Amposta per demostrar-ho.
*ANTON MONNER, Gandesa











Fes el teu comentari