No hi ha dia que no apareguin notícies i esfereïdores sobre la democràcia espanyola. Sembla que els poderosos se’ls obren les portes per guanyar diners, omplint-se les butxaques amb sous esgarrifosos, i sempre fen pagar els plats trencats a la gent de carrer. Que les sis empreses constructores més importants d’Espanya poguessin acordar el repartiment d’obres públiques durant 25 anys, amb imports de mils de milions d’euros i un cop s’ha destapat la malifeta els posin una multa de 230 milions, és un de tants escàndols que surten a la llum d’aquesta imperfecta democràcia espanyola. O és que un afer de tants milions ningú en sabia res o és que es feia la vista grossa pel tracte que habitualment se’ls proporciona als poders fàctics?
A Espanya, les portes giratòries deuen servir per alguna cosa o altra. Ministres, o alts càrrecs de govern que perceben les pensions pels serveis prestats a l’Estat, un cop s’han retirat, se’ls pot assignar un seient a un consell d’administració. Se’ls cita un cop per mes excepte l’agost, que el tindran per inhàbil i faran vacances luxoses de la categoria d’Abu Dhabi on resideix el rei emèrit, és un escàndol de gran magnitud. Disposen de cotxes oficials, regals per sota mà i sense renunciar als sous de jubilació pels càrrecs públics que han ostentat, tornen a cobrar un segon sou per no fer res i anar onze cops l’any a dir sí a les propostes de presidència. Tots s’ajuden com a “pillos”. “Avui per tu i demà per mi”. Aquesta és una bona opció per omplir-se les panxes ben plenes i viure “del conte” i atemptar contra els fonaments de la democràcia.
Recentment hem conegut que empreses importants posaven a disposició del rei emèrit avions de la seva propietat per desplaçar-se arreu del món. No per fer gestions per l’Estat; els avions els posaven per anar a caçar elefants o visitar alguna de les seves amants.
Així va el nostre Estat. Tot és tan bonic i tan esplendorós que hi ha treballadors que encara avui cobren 12.000 euros l’any, pencant de bo de bo, i hi ha senyorets que en reben 500.000 sense fer gran cosa. Aquests senyorets protagonistes, alguna cosa faran a favor de les empreses ja que han estat ministres i segueixen disposant dels beneplàcits i influències, per tal que grans empreses puguin disposar de la possibilitat d’arreglar les grans obres públiques abans de licitar-les.
L’excomissari Villarejo, mafiós i milionari, havent guanyat els diners realitzant tantes malifetes a favor del PP, per tapar les corrupcions del partit i amagant, anul·lant i volent canviar la voluntat dels electors, ens ho demostra cada dia amb les gravacions que disposa i destapa al públic. Vol morir matant, aquest personatge! I ell es declara en les mateixes gravacions maligne antidemocràtic treballant al costat de Sánchez Camacho, líder del PP català, la ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, o el ministre de l’Interior, Fernández Díaz, amb la complicitat del mateix Rajoy. Descobreix que la democràcia d’Espanya és un “fart de riure”.
I ara apareixen salvadors de la pàtria amb personatges com Feijoó, moderat i que pretén aïllar VOX del PP i arreglar Catalunya, on tant mal feren els seus antecessors. Aquest nou líder que va guanyar les eleccions a Galícia per majoria absoluta diverses vegades, tampoc sembla de fiar. Un amic de traficants de droga, concretament de Marcial Dorado, amb qui apareix fotografiat al seu iot, prenent el bany, l’any 2013, pot arribar a ser cap de govern? No serà un nou M. Rajoy, el que deia, “tranquilo, Luís”, referint-se a Bárcenas que l’espiaven i li volien prendre els papers comprometedors on apareixien els noms de la cúpula del partit cobrant sobresous de diner negre?
Pegasus, que igual el PP com el PSOE amaguen els responsables del delicte, amb polítics vigilats i perseguits, amb els seus advocats defensors també espiats. “Pendrives” com els que va desaparèixer de la família Pujol, a bon segur falsificats i per això mai se’ls va lliurar amb l’atac d’uns delinqüents a la furgoneta que el retornava als suposats propietaris. Jutges que nomenats per un partit polític i alguns d’ells amb càrrecs ostentats del mateix partit, dominats per la porta del darrere i per tant, podent tranquil·litzar els delinqüents amics seus que res els ha de succeir Així funciona la democràcia de “fireta”.
No hi ha dubte que la majoria de jutges i policies son persones honorables i honrades. Però, en canvi, una minoria, que alguns d’ells tenen el poder judicial a les seves mans, són suposats delinqüents quan amagaven, arxiven o fan desaparèixer els documents comprometedors perquè els corruptes els tenen controlats per la porta del darrere.
Tot això s’hauria de netejar. I és difícil. Formen part d’una herència franquista que s’hauria hagut de liquidar quan va morir el dictador, al moment que es pretenia restituir la democràcia redactant la Constitució. Va haver bona voluntat però continuen havent uns guanyadors i uns perdedors, malauradament. El franquisme va continuar, i malgrat la Constitució, van continuar manant. I inclús personatges catalogats d’esquerra, com Felipe González o Alfonso Guerra, actuen a favor d’Aznar i de M. Rajoy (aquell dels papers de Bárcenas), que cobrava diners negres… i aquí no passa res! Les presons són per alguns; i altres, delinqüents declarats, no hi entraran mai.
Aquest és el dilema de la imperfecta democràcia espanyola. Una minoria de jutges, polítics, policies, periodistes i poders fàctics juguen a favor seu, i no permeten la imparcialitat i la igualtat a favor de tots els ciutadans. A Espanya la majoria dels magistrats, policies, polítics i periodistes són bons professionals i podrien arreglar la situació d’immoralitat que hem viscut durant els darrers anys. Algú pot arreglar tanta imperfecció democràtica?
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari