Després de les eleccions del 12 de maig hi han hagut moviments en l’entorn dels partits que no han guanyat. Moviments, però potser no els esperats, o els que es podrien esperar, vistos els resultats. I no només en el sí d’Esquerra. Disculpeu-me la ignorància política si m’erro en lo que comento a continuació.
Esquerra va fracassar. Els Comuns van fracassar. La CUP va fracassar. Ciutadans va fracassar. I sí, Junts+Puigdemont, aka Junts, aka l’antiga Convergència, aka Puigdemont i altres, també van fracassar. No, no és fotesa. Junts hauria de saber què volen ser de grans. Si véns de ser Convergència, moltíssimes de les cares del partit són de Convergència, i si la maquinària que s’instal·laria a l’administració, si guanyés, és la de Convergència, per molt que et presentes com un partit transversal, no deixes de ser lo que has sigut des de sempre. I si ho ets, sense complexos, ho dius i ja està.
A lo que dèiem. Esquerra va fracassar. La patacada ha sigut important. A l’Ebre el seu missatge durant la campanya semblava el del PSC d’abans, o el de la pròpia Convergència. Si governem a Catalunya, les Terres de l’Ebre guanyen -per cert, durant la campanya semblava que era més candidat l’alcalde d’Amposta que no pas l’actual delegat del Govern-. Si anéssem a campanyes de fa unes dècades seria fàcil establir paral·lelismes. Senyal que no ets capaç de lluitar pel territori sense que governen los teus? No ho dic jo, ho diuen els lemes.
Esquerra ha tingut uns consellers d’Educació per oblidar. Ha estat responsable, per exemple, que la C-12 no es desdoble ja definitivament. Han fugit d’estudi en aquells temes polèmics que monopolitza la dreta de més a la dreta. Com Junts, mos han venut una història al voltant del procés, que després de set anys poca gent es creu, penso. I ja que hi som, em permetreu relacionar això amb algun govern municipal que potser després d’este daltabaix, en tres anys vorà perillar, si no el govern, sí la majoria de la que gaudix. De fet, els resultats electorals ara ja han sigut molt ajustats. A la vista dels resultats, el president Pere Aragonès no serà diputat i deixa la primera línia política -oco, que això s’ha de llegir bé-. Marta Rovira també sembla que plega. Però Oriol Junqueras, l’ànima d’esta Esquerra, potser màxim responsable dels resultats, plega de moment, per tornar-se a presentar en uns mesos per dirigir el partit.
Els Comuns, tot i quedar-se a la coa dels que han obtingut diputats, igual que la CUP, han reaccionat públicament proposant un govern al PSC, amb un discurs semblant al que tenen a Madrid. És a dir, tot i tenir una representació minsa, pretenen “imposar” la seua ideologia en la tasca de govern. La CUP potser ha reaccionat d’una forma més realista, tot i que segurament la seua forma de fer no canviarà massa. De fet, és una forma de fer que no saps mai si es decantarà cap a l’independentisme o si es decantarà cap a l’esquerranisme.
I Junts… El MHP Carles Puigdemont surt a proposar un govern independentista en minoria, presidit per ell -que va dir que si no sortia elegit, plegaria-. Si no fos que tots sabem que detràs hi ha una estratègia podríem pensar que viu en un altre món. Però no. Crec que sap perfectament que no aconseguirà els suports necessaris, amb la qual cosa, bé té clar que el PP facilitarà les coses al PSC i potser també Esquerra, o bé Junts volen forçar noves eleccions, en un any que ja haurem tingut dos cites electorals. O vés a saber, potser tindrem la tan desitjada sociovergència, que realment proporcionaria una quantitat de suports prou gran al Govern, i només cal esperar a tenir un argument prou convincent per anunciar-ho.
Pentine-mos, que queda partit encara.
Fes el teu comentari