1. El tren orbital és un bon projecte de país. Trenca la nostra “radialitat” i descongestiona el que avui és la zona central de Rodalies i, de passada, tot el sistema. A més, donarà servei a centenars de milers de possibles usuaris. I fins i tot respon a certa lògica començar per on és més fàcil, on ja hi ha vies que poden aprofitar-se i on abans podria donar servei.
2. Però també podem entendre qui està preocupat per tenir trens decents en l’actualitat, o en breu termini, i no a un parell de dècades vista. I més en projectes tan “bonics” com amb inconcrecions importants.
3. Una cosa no treu l’altra… La línia orbital no és incompatible amb continuar millorant Rodalies. És més, serà imprescindible si volen aprofitar infraestructures existents. Però potser és esperar massa que hi haurà diners per a tot.
4. I un tema no menor. El servei ferroviari està tan mancat de bones notícies que hi ha una temptació fàcil: rescatar una idea que dormia des de fa 20 anys en un calaix i fiar-la a l’eternitat. De moment, ha estat el principal desllorigador perquè Catalunya tingui, per fi, pressupostos.
5. El 84,5% de les persones espanyoles de menys de 30 anys viuen a casa dels seus pares. És la xifra més alta de la història. I hi ha qui es pensa que no és cert allò que l’actual generació jove serà la primera que visqui pitjor que els seus predecessors. El canvi climàtic tampoc no existeix…
6. El poble de Caseres, a la Terra Alta, ja té connexió de fibra òptica. Era l’últim de les Terres de l’Ebre que no disposava del servei i l’ha aconseguit gràcies a una línia des del municipi de Calaceït, situat a l’Aragó. Benvingut sigui, i vingui d’on vingui. Es torna a fer palés que la “geografia natural” pot resoldre més problemes que les ratlles al mapa, que sovint compliquen les coses, en comptes de facilitar-les.
7. El Papa ha visitat Espanya i algú planteja si no hauria de ser denunciat per anar sense cinturó de seguretat. Però el “papamòbil” no és un vehicle com qualsevol altre. Per començar no circula com qualsevol altre, ja que ho fa per recorreguts tancats al trànsit. A més, és un cotxe amb matrícula de la Ciutat del Vaticà: això implica que és diplomàtic i té immunitat.
8. Encara sobre aquesta visita… Es pot dir que no ha costat gaire a l’erari públic, si les principals partides, com la seguretat, no formen part de les xifres ofertes? I si el 45% dels donatius privats aportats es desgravaran fiscalment?
9. Ens piquen el bitllet per citar Warren Buffet quan deia que la guerra de classes l’havien guanyat els rics. Ens diuen que el tema està obert i que ja veurem què passa. Només podem respondre que contar què diu algú no vol dir ni donar-ho per bo ni estar-hi d’acord.
10. I una modesta opinió: queda guerra, però hem de reconèixer que ens porten cert avantatge.
11. No ens sembla malament que el sector de l’estètica es reivindiqui com a part del benestar. Del de salut, potser ja no. És evident que coses com la cura de la pell té efectes sanitaris i que fer bona cara li senta bé a tothom, però hi ha linies que no s’haurien de traspassar. I de vegades es creuen molt alegrement.
12. Sense treure cap raó als mestres en vaga, la seva protesta comença a tenir una derivada surrealista. Sense posar-se del costat del govern, ha de ser difícil negociar. Quan es va anunciar el preacord, a casa vam comentar que no seria ratificat. Digueu-nos desconfiats… I és que fins i tot compartint les reivindicacions, sovint costa entendre com es porten aquests conflictes.
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari