A Amposta, parlar de Festes Majors és parlar també de música de banda. Igual que els bous formen part de l’imaginari festiu de la ciutat, les bandes hi tenen un paper imprescindible: anuncien la festa, acompanyen els actes solemnes i posen banda sonora als moments més populars. Cercaviles, processons, ofrena, carrosses, visites a la residència d’avis i concerts formen part d’una presència que no és decorativa, sinó profundament arrelada en la memòria col·lectiva.
Entre tots estos actes destaca, per trajectòria i simbolisme, lo Concert de la Plaça, que el 2026 ha arribat a la 61a edició. No és un concert qualsevol. És una cita que parla d’història, d’esforç compartit i d’una manera molt ampostina d’entendre la festa: amb música, amb carrer i amb comunitat.
Precisament per això, cal preguntar-se si el lloc que ocupen les bandes dins la programació està a l’altura del que representen. La resposta, avui, admet matisos. Les bandes hi són, i molt. Però sovint encara hi són més com a acompanyament que no com a protagonistes d’una programació pensada també des de la seua centralitat cultural i festiva.
Un primer exemple és el de les cercaviles. Des de fa anys, estes sortides es consideren actuacions d’iniciativa privada, no municipal. Això té conseqüències concretes: no sempre hi ha control de trànsit per part de la Policia Local i, quan es visita un músic a casa —aquell moment tan propi de parar, saludar, beure una mica i compartir alguna cosa—, la situació pot arribar a tractar-se com una ocupació privada de la via pública. Si les cercaviles formen part de l’ànima de les Festes, també haurien de formar part de la seua organització pública, amb tot el que això implica en seguretat, mobilitat i reconeixement.
El Concert de la Plaça mereix igualment una mirada més ambiciosa. Si es manté dins dels dies principals de Festes, convindria no contraprogramar-lo amb actes de gran atracció, com un bou capllaçat nocturn. Amposta té públic per a moltes cites, però quan un acte és emblemàtic, l’agenda també ho ha de demostrar. Una ciutat que estima les seues bandes ha de reservar-los un espai propi, sense obligar-les a competir per l’atenció del públic. I el mateix criteri hauria de servir per a altres actes singulars, com el Concurs de Vestits de Paper.
També caldria cuidar millor el recinte i el desenvolupament del concert. Evitar el pas constant de persones davant de l’escenari no és una qüestió menor: és una manera de protegir la dignitat de l’acte i de garantir que músics i públic el puguen viure amb respecte, comoditat i emoció. No es tracta de fer-lo més distant, sinó de donar-li el marc que mereix.
Una opció més de fons seria convertir lo Concert de la Plaça en un acte previ a les Festes Majors, amb un dia propi —per exemple, el dissabte anterior— i una identitat definida. Això el situaria com una mena de pròleg musical de la festa: un moment per escoltar, retrobar-se i començar a sentir que Amposta ja entra en dies grans. Naturalment, una decisió així s’hauria de parlar i acordar amb les entitats, perquè podria afectar els seus festivals i calendaris.
El debat, però, va més enllà d’un concert. Amposta reivindica sovint la seua condició de capital de la música i de les bandes de les Terres de l’Ebre. Esta capitalitat no hauria de quedar només en una etiqueta amable. S’hauria de veure en la programació, en els espais reservats, en la manera com es cuiden els actes i en la capacitat de donar protagonisme real a les dos bandes de la ciutat.
En este sentit, es podrien establir dos dies dins de Festes, cadascun dedicat a una de les bandes, amb activitats dissenyades per les mateixes entitats i obertes a la ciutadania. Seria una manera d’explicar millor què són, què fan i què representen durant tot l’any. També seria una oportunitat per apropar-les encara més al poble i per convertir la seua presència en una part central del relat festiu.
Les bandes no només posen música a les Festes Majors. També expliquen una manera de ser, una memòria compartida i una idea de ciutat. Per això, si Amposta vol que la capitalitat musical es note de veritat, ha de fer que les bandes ocupen el lloc que els correspon: no només al carrer i als escenaris, sinó també al centre de la programació i del reconeixement públic.
Les bandes ja fan molt per Amposta. Ara toca que Amposta també faça més per les seues bandes.
*Gabriel Perles, membre de l’equip que treballa en Amposta 2040, el projecte de ciutat que encapçala Pere Montañana i que “vol pensar i construir l’Amposta del futur”.
Fes el teu comentari