1/ Aquest diumenge farem una secció dedicada a comparar xifres a partir d’un exemple que il·lustra com podem donar importància a números que resulten gairebé irrellevants si se’ls posa en perspectiva. Tals o quals diners semblen la fi del món, però imports molt més elevats es donen per normals. Som-hi…
2/ Recordeu la controvèrsia per les traduccions derivades de l’ús del català, el basc i el gallec, al Congrés espanyol, a principis de l’actual legislatura, ja difunta des d’aquesta setmana amb l’avançament electoral? Un dels arguments per oposar-s’hi era el cost econòmic. Amb el temps s’ha vist que no n’hi havia per a tant, fins i tot que l’ús d’aquella mesura ha minvat.
3/ Hi apliquem el nostre Índex Leopard? El cost d’una unitat d’aquest tanc dona per a 3 d’anys de servei de llengües a la cambra baixa. És més, amb el que Espanya dedica a despesa militar en un sol dia, el servei pot pagar-se durant uns 50 anys. I una dada que ens arriba al cor. El famós submarí que no sabies si surava o no, cobriria les traduccions fins al bonic any de 3523.
4/ De vegades, ens diuen que fem demagògia tirant de la comparativa militar. Hi ha moltes altres despeses superflues, sí, però les militars tenen tela. Penseu que els primers Leopards de l’exèrcit espanyol, que costaven cinc vegades menys que els actuals, van acabar rovellats a un magatzem. Quan se’n van donar alguns a Ucraïna, va ser a base d’agafar peces d’aquí i d’allà per a bastir-ne un: de 35 en van sortir 8.
5/ El cas del submarí pertany directament a una altra categoria cognitiva.
6/ Però podem fer altres comparacions. Per exemple, amb el que cobrava net per temporada Messi al Barça, teníem traductors i intèrprets al Congrés per a un segle. Bèstia, eh?
7/ Admetem, això sí, que el Barça n’obtenia beneficis i els culers, un retorn intangible, en forma de gaudi. En tot cas, no eren diners dels contribuents.
8/ Més curiositats… La necessitat parlamentària va portar també el govern espanyol a oferir-se a finançar el cost de fer oficials totes les llengües espanyoles a la Unió Europea. Sort que això era molt més car, perquè hi havia molts més idiomes implicats… Ara, París ve val una missa. I de franc de moment, que a Brussel·les continuen fent-se el sord.
9/ Aquí creiem que hi ha coses que s’han de fer, amb independència del cost. I per més simbòliques que puguin semblar. Ara, això del Congrés surt barat i tot.
10/ Perquè una cosa més… Igual, arran d’aquella polèmica, vau llegir que un traductor pot cobrar 550 euros al dia. Oh, escàndol… Però a casa tenim família que s’hi dedica i ens diuen que ja els agradaria, ja. Que sent la traducció simultània una feina dificilíssima, i sent autònoms la major part de professionals, surt a poc més de 30 euros nets l’hora.
11/ La traducció de texts escrits, amb tota mena de subterfugis per reduir costos, frega la tragèdia. L’hora de feina es paga menys de la meitat que l’hora de fregar escales, segons les tarifes del Senat, on fa una dècada i escaig que es tradueixen papers a les diferents llengües de l’Estat. Amb el degut respecte per la gent que frega escales.
12/ Quan vam arribar a la Universitat Autònoma de Barcelona, fa 42 anys, Traducció i Interpretació d’Idiomes era de les carreres més difícils i que exigia millor nota d’ingrés. Gairebé més que Enginyeria Aeronàutica, que ja és dir.
13/ Influïts per aquell record, ens vam alegrar molt quan una filla s’hi va apuntar. Tant per un nivell acadèmic previ alt, com perquè semblava una professió de futur. Però ja hem vist que aquesta feina no fa milionaris i que la criatura no ens jubilarà abans d’hora.
14/ I una altra derivada sobre el tema original. En el seu moment, no faltava qui deia que el futur del català està a l’escola i al carrer, i no al Congrés. Tenien raó: només cal veure la situació en aquests àmbits, tràgica com ella mateixa. L’únic que diem és que una cosa no treu l’altra. Es poden fer les dues.
15/ Ratifica el problema el que ha passat en el judici per les lesions que va patir Roger Español en les intervencions policials de l’1 d’Octubre. El sainet de les traduccions entre català i castellà és gravíssim. Ja no és que la llei i els drets davant d’un tribunal quedessin bandejats. No és tan sols que aquesta mena de problemes passin quan hi ha el català pel mig.
16/ És plantejar-se el control de qualitat que hi ha als serveis públics, si una intèrpret jurada no és capaç de traduir correctament ni la primera pregunta dels interrogatoris al jutjat, sigui en català o en urdú.
Fes el teu comentari