Molta gent pensa que unes eleccions generals es juguen a gran altura, entre debats d’estat que passen molt lluny de casa nostra. Però el que està en joc és molt més proper del que sembla: també hi ha projectes concrets que ens afecten cada dia. Les Terres de l’Ebre viuen una etapa decisiva del seu desenvolupament econòmic i social, amb moltíssims projectes en marxa que han començat gràcies a la col·laboració entre la Generalitat i el Govern central. Aquests s’acabaran, guanyi qui guanyi. Però n’hi ha molts d’altres que depenen de qui s’assegui a la Moncloa, i és aquí on ens ho juguem.
Prenguem com a exemple l’energia, on el nostre territori té un fet diferencial que el pot convertir en pol d’atracció d’empreses d’alt valor, amb la riquesa i els llocs de treball que això comporta. Entre un govern progressista que hi aposta i un de conservador negacionista amb la crisi climàtica i al servei de les grans petrolieres hi ha un abisme, i no cal anar gaire lluny per comprovar-ho: n’hi ha prou de recordar l’impost al Sol que va imposar l’últim govern de Mariano Rajoy.
Amb les infraestructures passaria el mateix. Carreteres, ferrocarril i la resta de connexions decideixen si les nostres comarques atreuen persones per viure i treballar-hi o si continuen perdent població. Encara avui patim els anys en què no es va fer res, quan a Madrid governava el PP i a Catalunya manaven els partits independentistes, i el preu d’aquell immobilisme no s’esborra d’un dia per l’altre. Malgrat l’enorme esforç d’aquests dos darrers anys de col·laboració entre el Govern de Salvador Illa i el Govern central, un endarreriment d’aquesta magnitud no es pot resoldre de la nit al dia, i per això és tan important donar continuïtat al que s’ha començat.
Un projecte com la gigafactoria de Móra la Nova, que ens pot posar al mapa no només estatal sinó europeu, ni tan sols s’hauria pogut plantejar amb un govern del PP i Vox. Dubto, de fet, que cap dels seus dirigents sàpiga situar en un mapa, no ja Móra la Nova, sinó tan sols les Terres de l’Ebre.
I hi ha un altre aspecte important, el de la convivència. Un govern de dretes a Madrid és garantia de tornar als anys erms de l’enfrontament, un enfrontament que electoralment convé tant a la dreta espanyola com a la catalana: el presumpte conflicte entre Catalunya i Espanya sempre dona vots, als uns a Espanya i als altres a Catalunya. No és casualitat que hagi estat Junts qui ha provocat deliberadament l’avançament electoral, potser perquè confia que l’amnistia de Carles Puigdemont sigui un revulsiu just quan, segons totes les enquestes, es troba en el seu punt més baix de la història en intenció de vot.
Per això, el novembre cal anar a votar amb la mirada posada en les polítiques generals, les que aposten pel benestar social i el progrés compartit o les del campi qui pugui, que deixen a la vora del camí la majoria de la població. Però també amb la mirada posada en les nostres comarques, en les oportunitats que es poden perdre i en el risc de quedar-nos enrere mentre es beneficien altres zones de l’Estat més afins als seus ideals, és a dir, on aconsegueixen més vots. El mapa del país es dibuixa a les urnes, i les Terres de l’Ebre no es poden permetre que el dibuixin uns altres sense comptar amb nosaltres.
*Manel de la Vega, senador i primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari