Torna el debat sobre el Magatzem Temporal Centralitzat

Enresa ha decidit cancel·lar el concurs obert el 2014 per construir el magatzem temporal centralitzat de residus nuclears que s’havia d’ubicar a Villar de Cañas (Conca). Els dubtes sobre la idoneïtat dels terrenys escollits, primer, i el canvi de govern central, després, havien mantingut paralitzat el procés des del 2015. A més, el Consell de Seguretat Nuclear ha imposat els darrers anys modificacions al projecte que farien necessari tornar a iniciar la licitació, en cas que es volgués mantenir l’emplaçament.

Ara, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha obert de nou el debat sobre els residus nuclears i torna a estar sobre la taula la possibilitat de construir diversos magatzems individualitzats, enlloc d’un de centralitzat, i la discussió sobre si aquests haurien d’estar regionalitzats o no. És previsible que, davant d’aquesta nova situació, es reobri a casa nostra un altre episodi de confrontació entre partidaris i detractors de què els residus nuclears es quedin a la zona, independentment de que sigui en un únic magatzem centralitzat o en un de més petit que aculli només els residus de les centrals nuclears del nostre voltant.

Aquesta controvèrsia ’afegirà a les que ja tenim obertes, com l’obertura i ampliació d’abocadors, la central hidroelèctrica reversible, noves centrals eòliques, la proliferació de mini-centrals solars, etc. I tot plegat, en un context marcat pel més o menys proper, però ja imminent, tancament escalonat dels diferents grups nuclears que encara estan operatius. Un tancament que afegeix pressió socioeconòmica al debat.

Més que mai, és necessari tractar totes aquestes qüestions des d’una visió desapassionada i pragmàtica. I quan dic pragmàtica, em refereixo a que cal tenir en compte totes les implicacions, des de les ambientals fins a les de pura naturalesa econòmica. Perquè, com sempre, són aspectes que van lligats els uns amb els altres. Les decisions que només tinguin en compte el curt termini i els interessos més espuris ens portaran a optar per opcions poc convenients en el mig i llarg termini, com ja ha passat en no poques ocasions.

Les nostres comarques necessiten forjar una estratègia de futur seriosa i consistent que parteixi d’una ordenació territorial intel·ligent. Que, a partir de les potencialitats regionals, tingui en compte els interessos de la ciutadania a llarg termini i que ho faci en el context d’una Reserva de la Biosfera (i les seves àrees d’influència) que ha de posar en relleu la relació entre les persones i el seu medi. Això no exclou cap possibilitat, però sí que determina que, sigui quina sigui la decisió, cal que aquesta es prengui tenint en compte totes les variables. L’important no és tant el què es fa (que ho és, i molt) sinó com es fa. Qualsevol proposta és legítima i es pot tenir en compte, si ve acompanyada de les mesures necessàries per a reduir l’impacte sobre el medi i, encara més, sobre la població. Cal valorar les implicacions globals i locals de l’alternativa escollida i convertir tot el procés en una oportunitat per un territori que ara mateix afronta un futur ple de dubtes i amenaces.

Pel que fa als residus nuclears, per exemple, el més important és saber que el pitjor que pot passar és que continuïn deu o vint anys més en la situació provisional en què es troben emmagatzemats perquè no siguem capaços de consensuar una solució i portar-la a la pràctica. Cal, doncs, decidir en un termini raonable i, més encara, decidir bé.