‘Una bomba de rellotgeria adormida al mig del riu’, per Gerard Climent

Es veia venir, com un núvol de pols a l’horitzó que s’aproxima de manera lenta i inexorable. Es veia venir que la consulta no vinculant no donaria el tema per tancat, precisament perquè era no vinculant i ningú dels que havien promogut la consulta s’havia compromès de manera ferma a dur a terme allò que la consulta havia donat a llum. Però del que sí es parlava era de “conèixer la veu i la opinió dels tortosins i tortosines”. Conèixer la veu i la opinió pot significar no anar més enllà. Però això deu ser la lletra petita de tot l’assumpte.

A continuació us deixo unes quantes consideracions pròpies sobre aquest tema. Com si anéssiu al mercat, les podreu comprar o no, però us les intentaré justificar. De justificacions divertides per a mantenir el monument n’hi ha de variades. La justificació més comuna i que, pel que es veu és una justificació en sí mateixa és “que no molesta a ningú”, cosa que durant tots aquests anys s’ha manifestat falsa. El monument hauria d’anar a fora perquè, amb aquesta retirada es repararia la memòria i la història passada més recent, que encara és ben viva.

Mesclar aquest monument amb altres monuments del passat és poc honest i històricament erroni. Gairebé es tractaria d’un argument infantil. Per què? Doncs perquè les situacions històriques són ben diferents i perquè a part s’hi assoma una proximitat dels fets històrics en concret i els mateixos fets històrics que aquest monument representa.

No cal enganyar-nos més: aquest monument no representa tots dos bàndols. Quina incongruència més gran que aquest monument representés els caiguts republicans mentre se’ls continués afusellant fins la mort del dictador! Hem de ser congruents: era un monument d’exaltació del règim franquista. Però crec que això és una obvietat.

Un altre argument força divertit (perquè ens ho hem d’emprendre així) és el de que el monument atreu turisme. Caldria reflexionar sobre la imatge de ciutat que volem tenir de Tortosa i de quins records volem que els turistes s’emportin de la ciutat. Cal ser l’anomalia de Catalunya? Quan diuen turisme també conten aquells nostàlgics que es reuneixen any rere any al costat del monument amb el braç enlaire per rememorar el cop d’Estat i la nostàlgia d’un passat obscur? Cal que Tortosa exerceixi de pol d’atracció de tota aquesta gent, que no tenen més feina que anar recorrent Espanya, reunint-se en aquests llocs sants, on es reivindica una època que ja hauria d’estar tancada? Cal treure a Tortosa d’aquest circuït de manera urgent.

La Consulta no vinculant del 2016 va ser un frau. I no em refereixo a que hi hagués frau democràtic de cap tipus, ja que va ser una consulta legal i amb garanties. No. Em refereixo que va ser (o almenys ho sembla) una sortida endavant, per intentar callar les veus que, en ple procés sobiranista (que buscava un país nou i trencar amb certes tendències i estructures poc democràtiques de l’Estat espanyol) demanaven la retirada del monument. Vam decidir fer una consulta, quan ja se sabia que instàncies superiors podien acabar intervenint per retirar-lo. Tot i així, vam tirar endavant.

Va guanyar reinterpretar-lo. I allí es va quedar la cosa. Des del 2016 no hi ha hagut diàleg ni cap acció concreta per a una reinterpretació, fet que explica el tamany de l’enganyifa. Potser el fet d’explicar que era una consulta no vinculant es va fer en una lletra massa petita i els tortosins i tortosines es van creure que el monument era inamovible.

Perquè no ens podem enganyar: el paper dels partits polítics en tot aquest afer ha estat francament decepcionant. Segons en quins temes sobrevola una temor, una paràlisi, un silenci absolut. Sobretot a certs partits d’esquerres. Els partits, amb aquella campanya d’un nivell tan baix, semblaven voler fer certa aquella frase que circula pels carrers que resa que “a Tortosa no es pot tocar res”. Alguns començàvem a arrufar el nas, quan en plena construcció d’un país nou, anàvem fent aquests tipus de passes errònies.

Ara, la gent està emprenyada per aquesta monumental presa de pèl. Però és el que havia de passar i, sotmetre a consulta un fet que xocava contra la Llei de Memòria Històrica va ser, com a mínim, temerari. Alguns poden pensar que va ser una mena de pols. Qui sap.

Tots aquests anys sense reinterpretar el monument i tothom callat. Ara ens venen les presses i ens en recordem. Però alguns, quan ens hem assabentat de la futura retirada, hem respirat alleujats i ho celebrem. Ho celebrem sense anar en contra de l’altre, com adults que som. Celebrem la justícia i la reparació, perquè ja tocava.

I celebrem, també, que Tortosa s’obre una mica més, que s’aireja, que deixa de ser l’excepció de Catalunya, aquell petit país que vol ser més democràtic que ningú. I així ha de ser. Comencem per aquí, doncs.

Per molts èxits més, Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa. Per molts èxits més, Tortosa!

*GERARD CLIMENT és graduat en Geografia i Història.