Només cal fer una passejada pel nostre poble o ciutat per adonar-nos que la situació que estem vivint és excepcional i molt, molt complicada. Ho veiem en els comerços tancats i ho sentim en cada conversa. Estem preocupats, i no és per a menys, molts ho hem viscut a casa nostra.
La situació actual de Catalunya és d’emergència, no només sanitària, sinó també econòmica i social. És evident que la situació és límit, amb un índex de rebrot que no acaba de controlar-se, les UCI’s a punt del col·lapse i amb un sistema sanitari amb els professionals al límit de l’extenuació, però que continuen donant el màxim dia a dia. Aquesta situació sanitària afecta directament la nostra economia, molts negocis no podran tornar a obrir les seves portes i molts dependran de les ajudes per poder remuntar. Els pròxims anys seran anys de lluita i superació.
Davant d’aquesta situació, ens trobem amb un govern que porta 10 anys al capdavant de la Generalitat, amb baralles contínues, sense cap tipus de projecte, només amb una lluita de poder Junts-Esquerra, una dècada pràcticament perduda. És evident que Catalunya necessita una nova etapa política basada en grans consensos, i d’això ens n’hem de sortir remant tots en la mateixa direcció, lluitant tots pel que realment importa. Si alguna ensenyança ens ha deixat la pandèmia des del punt de vista polític, és que hem de reforçar els serveis públics, fixant com a pilars bàsics la sanitat i l’educació. Hem de treballar conjuntament per una ràpida reconstrucció econòmica del país, tot apostant pel diàleg intern i també amb Espanya.
A les Terres de l’Ebre no s’ha fet pràcticament cap inversió en aquests 10 anys. Hem viscut les retallades en sanitat i educació, que ara es fan més visibles que mai amb la pandèmia. En quant a les infraestructures promeses, no s’ha fet absolutament res i només ara en portes de les eleccions s’han presentat alguns projectes, com ara l’ampliació de l’hospital o millores a la C-12. Evidentment, això es fa en portes de les eleccions, no forma part d’un pla de desenvolupament del territori a llarg termini, ni compta amb un full de ruta amb uns objectius clars. De fet, el Pla Estratègic de les Terres de l’Ebre està al calaix de fa anys. Tot plegat, només demostra la inacció del Govern durant tots aquests temps.
Les Terres de l’Ebre som les grans oblidades, víctimes del centralisme. Som la Catalunya buidada, òrfena d’oportunitats, on els joves han de marxar per guanyar-se la vida, i que ha d’alçar ben fort la veu per fer-se sentir, ja que com que no aportem rèdit electoral, quin sentit té satisfer les nostres necessitats? D’això tampoc cal parlar-ne massa; desgraciadament, de ben segur tots i totes tenim algú a casa en aquesta situació. Però això ho hem de transformar en fortaleses, tenim un gran camí per recórrer, el de l’equitat territorial, el del retorn a casa. I aquesta també és una ensenyança que ens ha deixat la pandèmia, la de valorar el territori, casa nostra, i saber que se’ns obren les portes d’un futur que pot ser prometedor si juguem bé les nostres cartes.
És per això que Movem Terres de l’Ebre vol alçar la veu al Parlament, fer-nos valer i treballar pel territori. Som una formació política ebrenca i jove, constituïda ara fa un any, després de l’èxit obtingut a les eleccions municipals, quan vam aconseguir regidors a les quatre comarques de l’Ebre, governar a dos Consells Comarcals, amb tres alcaldies, i ostentant el primer grup de l’oposició a Tortosa, on vam aconseguir els millors resultats de les esquerres en dècades.
I hem decidit que la millor manera d’aconseguir-ho era a través d’una aliança amb En Comú Podem, perquè pensem que són la formació política que en aquests moments més ens pot garantir que es desencalli la situació política a Catalunya amb una nova etapa. A més a més de compartir valors, projecte i estima pel territori. I això s’ha demostrat en el fet que la nostra llista és l’única que porta un ebrenc al capdavant en tota la demarcació, i també amb la feina feta al Parlament, reclamant que la seu de l’Agència Catalana de la Natura s’ubiqués a Terres de l’Ebre; que es construís un nou hospital de referència, o l’Autoritat de Mobilitat com a la resta de territoris, per garantir un bon transport ferroviari i un bon servei de transport públic. Una demanda a la que, per cert, no va donar-li suport al Parlament ni Junts ni ERC. Això demostra, amb fets i no amb paraules, que aposten per les Terres de l’Ebre i pel seu potencial.
Ara tenim el repte damunt de la taula, per aprofitar aquesta oportunitat i fer sentir la nostra veu. Des de Movem Terres de l’Ebre, conjuntament amb En Comú Podem, treballarem per garantir aquest canvi que Catalunya mereix a partir d’uns eixos que considerem bàsics. En primer lloc, equitat territorial; no podem continuar sent el pati del darrera de Catalunya, volem fomentar una discriminació positiva per aconseguir les mateixes oportunitats per a tots els ciutadans de Catalunya, independentment d’on hagin nascut. També reforçar els serveis públics, sobretot sanitat i educació. Aquests han de ser els pilars bàsics de desenvolupament del territori, amb uns serveis dignes a l’altura de les nostres necessitats. I també el foment del diàleg com a solució als conflictes, sempre sense oblidar els valors que ens defineixen, com el feminisme, la defensa dels drets socials, la memòria històrica i un horitzó verd com a base per a un desenvolupament pròsper i de futur.
Necessitem que se’ns escolte al Parlament, tenim una oportunitat única per fer front al centralisme i aconseguir l’equitat territorial. Necessitem confiar en la nostra vàlua per ser el motor del canvi que Terres de l’Ebre i Catalunya mereixen.
*JORDI JORDAN és coordinador de Movem Terres de l’Ebre i candidat d’En Comú Podem per Tarragona.
Fes el teu comentari