El Carrilet de la Cava: lo tren de la Ribera (II)

Tal com us deia fa uns dies, ara farem un viatge imaginari amb el Carrilet de La Cava. Amb una sorpresa: no sortirem de l’estació de Tortosa. No. Pugem al Carrilet a un apeadero (baixador) que hi ha més a prop, davant les terrasses del Parc Municipal i així ens estalviem caminar carregats els quasi 400 metres que hi ha fins l’edifici de viatgers, perquè el 1927 l’estació es troba lluny, ben bé on llavors acaba el nucli urbà definit de la ciutat.

El primer tren surt a les cinc del matí i el darrer a les dotze i mitja de la nit. Abans de la guerra hi ha set sortides de trens pel matí i cinc per la tarda-nit. Això ens dóna idea del trànsit de persones i mercaderies de l’època entre el Delta i la ciutat.

Anunci

El comboi arriba a l’apeadero fent marxa enrere per una vora de la carretera de Barcelona (avui avinguda Generalitat) fins el bar La Ribera. Ho farà fins 1961, quan els trens van entrar en conflicte amb la circulació de vehicles per l’avinguda i es va suprimir el baixador. A la paret, vora una porta, hi ha una campana per avisar de les sortides. Al tren!!! Viatgers al tren!!!

Els seients dels cotxes de viatgers són bancs de fusta, l’aire condicionat són les finestres baixades, i ara ens posem còmodes perquè el viatge pot durar un hora o una hora i quart, depèn del tipus de tren. Al tren es beu, es menja i es fuma. Sona la campana, sona el xiulet de la petita vaporosa. La locomotora estira el petit comboi i ho notem amb un lleu sotrac a l’esquena. Sortim!!!

Avancem lentament per l’avinguda i arribem a l’estació de Tortosa. Aquí acaba de pujar passatge, alguna bicicleta –es diu “la màquina” que ens permetrà moure’ns pel Delta- i els darrers paquets, sacs i embalums. Tornem a arrancar circulant per la vora de la carretera fins arribar al baixador de la Creu de Peiró (crec que estava aproximadament per la zona del Mercadona, però no n’estic segur). On avui es troba la rotonda d’Anguera estava el baixador de Santa Càndia. Després seguim recte, de cara al canal de l’Esquerra, pel costadet de les restes d’un petit tram de l’antic traçat de l’antiga carretera de l’Aldea i continuem en paral·lel al canal pel seu marge dret. Haurem passat un pas a nivell. A l’altre costat del canal està la línia de València-Barcelona, des de 1996 només línia Tortosa-l’Aldea.

Quan hem fet sis quilòmetres arribem a la petita estació de Campredó i llavors la via deixa de ser paral·lela al canal per fer una corba a la dreta i una contracorba per a creuar amb un pont per sobre del canal. Ara continuem per la marge esquerre del canal fins arribar al baixador de Font de Quinto. I aquí un aclariment: l’actual via verda del Carrilet no segueix el traçat original de la línia completament. Això, òbviament, no és impediment per fer-la en bicicleta!

Més endavant trobarem la Pedrera, on es va extreure material per fer l’explanació de la via i que més o menys està per on es troba ara el pont de l’autopista, el pont del ferrocarril a València i el túnel i descàrrega del canal. En aquest punt el Carrilet passava estretit entre el talús de la muntanyeta, el canal i el riu. És una zona de records tràgics de la Batalla de l’Ebre.

Al quilòmetre 12,200 trobem l’estació d’Amposta, recordeu que està situada a l’Aldea, llavors terme de Tortosa, pels voltants de la urbanització de FADESA. La carretera de València que passava pel pont penjant d’Amposta, l’antiga N-340, salvava les vies amb un petit pontet. Aquí la línia continuava pel marge esquerre del canal per davant del partidor de l’Aldea i passant després pels baixadors de Canyada de l’Aldea, Mas d’Avall i Lligallo, on creuava de nou el canal per continuar ara pel seu marge dret fins arribar a l’Estació de Jesús i Maria al quilòmetre 22,4. Un altre quilòmetre més i arribem al baixador de Sant Jaume i un altre més al de L’Església. Un altre més i arribem a la Cava. Fin del trayecto!

El Carrilet va plegar el 1967 pel creixement del trànsit per carretera i la proliferació dels vehicles particulars. Signes dels temps: la major part de carrilets van morir a la dècada dels cinquanta i seixanta del segle passat.

Recordo de nou la cançó del Carrilet de la Cava, cantada per Juanito Aragonés i també pels Quicos amb lletra de Josep Bo que, repeteixo, és tota una descripció sociològica dels seus temps: “… Los jóvens van a la Costa¹ i les dones al mercat, los hòmens a pagar l’aigua² o a parlar algun advocat i a les voltes del migdia a dinar a Casa Verdal³, i a la tarda cap a casa a tornar a l’arròs bullit, farinetes o recapte i xapadillos⁴ rostits…”

Com xalaríem avui si tinguessem lo Carrilet per a fer una línia turística per la Ribera! Així és com s’anomenava popularment a tot el tram final de l’Ebre i al Delta. Les emissions de diòxid de carbó serien altes, però una vegada o dos al mes seria tan agradable…

Carrilet, a la Ribera mai et podrem oblidar.

Notes:

“La Costa”’ es refereix al carrer Costa de Capellans, darrera de la Catedral, on es trobava la major part de prostitució de Tortosa.
“Pagar l’aigua”, es refereix a la Comunitat de Regants amb seu a la ciutat.
“Casa Verdal”, popular restaurant avui desaparegut, ubicat darrera de l’Ajuntament de Tortosa.
El “xapadillo” és el métode de conservació amb sal i de l’anguila assecada al sol, molt popular al Delta.

Bibliografia de referència:

Carles Salmerón i Bosch. El tren del Delta de l’Ebre. Ed. Términus. 1989

Mapa consultat:

Instituto Geográfico y Catastral. Servicio Geográfico del Ejército. Hoja 522 E:1/50.000. 2 ed. 1956.

Agraïments:

Joaquim Sàlvia Carles, president d’Amics del Carrilet del Delta de l’Ebre.

FERNANDO JAIME SOLER.