Tot sovint passegem per l’Eixample de la nostra ciutat i anem mirant les botigues, els vianants, els cotxes…, però som incapaços d’alçar el cap uns instants i mirar l’skyline que ens envolta.
Potser, en aquests moments, els únics lectors que m’entenen són els arquitectes perquè ja estan acostumats a observar-ho tot des d’un altre punt de vista i a donar-li valor als edificis i a l’entramat de cases i carrers que configuren l’espai on habitem. Però hauríem d’acostumar-nos a alçar la mirada de tant en tant i comprovar que a Tortosa tenim una riquesa incomparable en relació a l’arquitectura modernista.
Silents, oblidats, tancats i a les fosques passen les hores molts dels edificis que a les darreries del segle XIX i al segle XX van menjar-se el món. Què se n’ha fet de l’alta burgesia tortosina que els ostentava i que hi residia als seus interiors? On són aquells xamfrans tant ben disposats? Tenen sentit els miradors de regust atlàntic a dia d’avui? Qui de vostès es compraria un petit palauet?
Són possiblement les preguntes que ens condueixen, dissortadament, a la constatació que des de fa dècades els edificis exuberants i sumptuosos de l’Eixample tortosí han anat quedant-se en el record dels més grans i en l’anècdota visual dels més joves, restant tancats, abandonats en el pitjor dels casos o adquirits per l’Administració en la més òptima de les situacions.
El passat cap de setmana, Tortosa va acollir unes noves jornades plenes d’activitats destinades a la promoció turística de la ciutat amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Turisme. Des de fa un parell d’anys, la regidoria s’ha proposat donar a conèixer diferents espais de la ciutat que no són habituals de visitar en el dia a dia per potenciar-los entre la ciutadania, però també obrint-los a l’exterior, com ha estat el cas de la visita teatralitzada als Reials Col·legis o la recreació històrica al Fortí d’en Bonet, entre d’altres.
Ara, l’arquitecte del COAC, Antoni López Daufí, i jo mateixa hem contribuït a donar una passa més en aquesta línia realitzant, per primer cop en molts anys, un parell de visites guiades a l’interior de la Casa Brunet, l’actual seu de la Cambra de Comerç d’Indústria i de Navegació de Tortosa.
Unes rutes, de només 30 assistents per passi, per motius evidents de mobilitat i per la pandèmia, que van exhaurir les seves entrades en menys de 24 hores, convertint-se així en el primer acte del Dia Mundial del Turisme en tenir l’aforament complet.
La Casa Brunet conté un valuosíssim conjunt arquitectònic, escultòric i de mobiliari que determina és una mostra excepcional de l’esplendor de la burgesia tortosina de principis del segle XX.
L’edifici, ubicat a un xamfrà del carrer Cervantes, és de planta baixa amb un pis i un terrat. Originàriament, la finca era propietat de Maria de l’Assumpció Tomàs i Subirats, vídua de Francesc Margenat i Tarragó, la qual la va traspassar a Maria de l’Assumpció Canalda i Claramunt i al seu marit, Salvador Brunet i Sala. Els nous propietaris van encarregar el projecte de la casa a l’arquitecte, Josep Mª Vaquer Urquizú, l’any 1913.
Durant la Guerra Civil, la casa fou requisada pels anarquistes de la CNT-FAI. No va patir gaires desperfectes en els bombardejos de la Guerra Civil. Un cop finalitzada la guerra, els propietaris van recuperar la casa i llogaren els baixos a l’Acadèmia Cots.
Després de la mort del propietari, el 1961, la seva vídua es va tornar a casar amb Ramon Cinca i Piqué, responsable del centre educatiu, el qual rebé la propietat de la casa el 1977, en morir la seva muller.
L’edifici ha sofert moltes reformes, sobretot quan va ser reconvertit per acollir les oficines de la Cambra de Comerç, i hi ha moltes estances com la cuina, l’aparcament o els dormitoris que no es conserven. Ara bé, malgrat tot, encara hi trobem les traces del que en el seu dia va arribar a ser, així com unes importants peces escultòriques i de mobiliari dels seus dos propietaris procedents de diversos països com Perú, Egipte, Portugal, Xile o Argentina, entre d’altres.
Els ciutadans que van poder gaudir del luxe de la visita van comprovar que desconeixien al complet què amagaven les parets d’aquell edifici eclecticista del carrer Cervantes, enduent-se una bona sorpresa i admirant i valorant molt més el patrimoni que ens envolta i que encara resta per descobrir.
I el cas de la Casa Brunet és extensiu a altres edificis com: la Casa Grego, la Casa Bernardino Grego, Casa Camós, Casa Albacar, Casa Bau, la Casa Benet Pinyana, Villa Alícia, el Palau Climent o l’Hotel Siboni, entre prop d’una quarantena d’edificis que són la raó que ens recorden que formem part de la Ruta Europea del Modernisme (artnoveau.eu) des del 2018.
És per això que, des d’aquest article, us volem transmetre el nostre projecte i, alhora, animar-vos a descobrir el patrimoni modernista de cara a les properes activitats i visites que puguem dur a terme juntament amb l’àrea de turisme de l’Ajuntament de Tortosa.
Fes el teu comentari