Com funciona l’audició al nostre cervell? El so viatja des de les nostres orelles a la via auditiva central del nostre cervell, és allí on processem la informació d’allò que estem sentint o escoltant, ja que és el cervell qui realment comprèn. A la via auditiva central hi ha dos subsistemes: el d’orientació i el d’enfocament. Aquests subsistemes funcionen conjuntament per ajudar a comprendre l’escena sonora que ens rodeja1.
Per un costat el subsistema d’orientació analitza constantment l’entorn per a crear una visió general completa de l’escena sonora. D’altra banda, el subsistema d’enfocament ajuda a seleccionar i prestar atenció en allò que volem escoltar, mentre es filtren els sons o sorolls que li són irrellevants.
Com afecta la pèrdua auditiva al nostre cervell? Per a que el cervell funcioni de manera natural, necessita informació sobre l’escena sonora completa, per això quan hi ha una pèrdua auditiva la informació sonora és limitada. Això fa que al cervell li sigui molt més difícil orientar-se a l’entorn, i a la vegada fa que sigui més difícil centrar-se en la informació sonora important, per tal de poder entendre.
Quines són les conseqüències d’una pèrdua auditiva sense tractar? Si l’accés del so a la via auditiva central és limitat o deficient, a causa, per exemple, d’una pèrdua auditiva sense tractament o amb un tractament inadequat, això pot provocar greus conseqüències per al dia a dia, com ara una carrega mental més gran. És a dir, haver d’esforçar-nos per entendre què diuen les persones i entendre què està passant, augmenta la càrrega mental al nostre cervell i ens deixa menys capacitat per recordar i actuar.
A banda, pot provocar aïllament social i depressió. Pot arribar un moment en què les persones amb una pèrdua auditiva sense tractar evitin les reunions socials, ja que no poden afrontar el entorns sonors complexos. Això augmenta el risc de la soledat, aïllament social i depressió.
Un altre problema és el de de l’equilibri deficient i lesions relacionades amb caigudes. La pèrdua auditiva pot afectar l’equilibri de les persones, un fet que fa que augmenti el risc de lesions relacionades amb caigudes.
També demència i Alzheimer. El risc de demència es multiplica per cinc en la pèrdua auditiva de severa a profunda, per tres per a la pèrdua auditiva moderada, i per dos per a la pèrdua auditiva lleu.
Escoltar implica pensar. Si el nostre cervell no rep prou informació dels sons que li envien les nostres orelles, ens resultarà cada cop més difícil comprendre allò que diuen les persones i allò que passa al nostre entorn. Per tant, quan abans actuem, millor serà per la nostra salut. Les investigacions demostren que quan abans rep tractament la pèrdua auditiva, més fàcil serà l’adaptació i millors resultats obtindrem per la nostra salut en general. Per això, des de Centre Òptic l’Esguard us recordem la importància de revisar l’audició, i si voleu més informació al respecte, estarem, com sempre, encantats de poder atendre-us.
*ISA GIMENO és audiòloga.
Fes el teu comentari