Un senador serveix perquè les coses passin, i després de molts anys de paràlisi gairebé absoluta, a les Terres de l’Ebre les coses estan passant. El Parador de Tortosa tindrà una reforma integral de 15,7 milions d’euros que posarà en valor el conjunt de la Suda. El tercer carril de l’AP-7 entre l’Hospitalet de l’Infant i Amposta, una obra de 162 milions imprescindible per a la mobilitat del territori, ha enllestit la redacció del projecte constructiu, que el Ministeri de Transports està supervisant, i només li falta la tramitació ambiental abans de poder licitar les obres. La candidatura de la gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova situa les Terres de l’Ebre al mapa europeu de l’alta tecnologia. L’Hospital Verge de la Cinta ja és universitari i el 2027 hi faran pràctiques estudiants de Medicina de Reus, primer pas cap als estudis a Tortosa. Hi ha un milió d’euros aprovat per construir el nou edifici de la URV a Tortosa i mig milió dels Fons Nuclears per incorporar durant quatre anys dos investigadors sèniors, que han d’orientar i formar els metges de l’hospital perquè puguin ser docents en els estudis universitaris i aconseguir ajuts i finançament competitiu per a la recerca.
Al Delta, l’Estat ha mobilitzat centenars de milers de metres cúbics de sorra, una de les aportacions més grans que s’hi han fet mai, i és el principal finançador del pla de protecció per als pròxims quinze anys. Res d’això és casualitat: és el resultat de tenir algú que truca a les portes dels ministeris i no es cansa fins que els projectes surten del calaix. Això és, exactament, per a què serveix un senador.
Em sorprèn llegir en una entrevista recent del candidat al Senat d’ERC per Tarragona que qui treballa amb el govern de l’Estat per portar inversions al nostre territori és només la veu de Madrid. Esquerra Republicana, que no s’està de denunciar el centralisme de Madrid, el practica a casa nostra amb una naturalitat admirable. El seu candidat al Senat va guanyar les primàries a Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar i senador d’aquesta legislatura, i en la mateixa entrevista ho justifica dient que qui viu en un poble amb menys habitants té menys possibilitats de ser votat. És a dir, que reconeix que la feina de Gaseni era bona, però que va pesar més la grandària del poble d’on és que no pas l’experiència. Amb Jordi Gaseni he compartit al Senat un bon equip en defensa de totes les nostres poblacions, i em sembla una enorme injustícia que l’apartin per ser d’un poble petit.
Al PSC pensem justament el contrari, i és el que sempre he defensat i defensaré: que una persona de Tortosa, de Móra d’Ebre, de l’Ametlla de Mar o de Paüls té els mateixos drets, i que els pobles més petits i més allunyats dels centres de poder necessiten, fins i tot, més protecció i una discriminació positiva. Per això la nostra primera candidata al Congrés per les Terres de l’Ebre és Montserrat Latorre, de Móra d’Ebre. Jo soc tortosí, però em sento per sobre de tot ebrenc, i amb aquesta mirada he treballat i seguiré treballant a Madrid per tot el territori.
Em queda una pregunta per al senyor Xavier Faura. Si el criteri és que compta qui ve del lloc més gran, i Barcelona és molt més gran que Tortosa, suposo que acceptarà sense protestar tot el que li ordenin des de Barcelona. Qui pensa així difícilment pot defensar el que necessiten les nostres comarques.
*MANEL DE LA VEGA, candidat a senador del PSC per Tarragona












Fes el teu comentari