Hem lluitat, plorat, cridat, viatjat, gastat, penjat dels balcons, tallat carreteres i autopistes, parat lo país, jugar-mos la vida… Mos han pegat, vilipendiat, insultat, amenaçat, denunciat… I tot ho hem fet per l’ideal d’un país LLIURE, més just i català. Ho hem fet pel record dels nostres avantpassat, pares i iaios que inclús van donar la vida per Catalunya. Estimats, que potser, ja no hi són i que no han aconseguit vore lo seu somni acomplit: una Catalunya Lliure i pròspera, sense la sagnia que representa lo munt de milions que se’n van cap a les Espanyes i que amb “el café para todos i sobre todo para Madrid”, ja no tornen. Això representa retallades en serveix troncals i bàsics, com són la sanitat i l’educació, que no s’haurien d’haver produït en la vida. Una economia malmesa que amb una Catalunya independent podria ser de les més pròsperes d’Europa.
Després de l’1-O, los hi vam passar la responsabilitat als nostres representant polítics. I hem vist amb estupefacció que no s’han acomplert les nostres expectatives. Ara, però, tenim l’oportunitat de canviar-ho, anant a votar per a que es s’acompleixe el mandat de l’1-O. Mos poden tornar a enganyar, però no mos queda altra que confiar que esta vegada si tenen les aïnes necessàries per a fer-ho, ho faran. Hem de ser forts i valents, com ja ho vam ser abans, i creure que SÍ és possible.
A les manifestacions tots anàvem a una, no li preguntàvem al del costat si era d’esquerres o de dretes o a quin partit votava, tan sols mos donàvem la mà amb un somriure i tiràvem cap a endavant, amb la certesa que, los del costat, los del davant i los del darrere, érem tots una sola veu, que feia pinya davant la injustícia i la dictadura de l’Estat espanyol, que ja s’havia tret la careta i reprimia les nostres ànsies de llibertat.
Ara, veiem amb estupefacció com los partits independentistes se tiren los trastos pel cap. Un exemple el tenim amb el senor Junqueras (ERC), que l’altre dia va dir: “Si Borràs (Junts) fos d’ERC se li requeriria que deixés de ser candidata”.
Deixant de banda la falta d’unitat i empatia cap a els altres partits independentistes, trencant el pacte de no agressió, lo senyor Junqueras hauria de saber, perquè ho ha patit en carn pròpia, que el corrupte Estat espanyol imputa injustament a qualsevol que represente un perill per a la unitat d’Espanya, inventant-se delictes on no n’hi ha, tancant a la presó els innocents, i utilitzant les clavegueres més roïnes per a tal efecte.
D’acord amb la teoria feminista, la misogínia pot manifestar-se de diverses maneres, que inclouen denigració, discriminació, violència contra la dona, cultura de la violació i l’objectificació sexual de la dona. Lluís Salvadó, parlamentari i exsecretari de la Hisenda catalana, que va enganyar i no va preparar les estructures d’estat promeses, va plantejar triar com a consellera d’educació “a la que tingue les mamelles més grosses”. Quin exemple per als nostres jòvens!!!
Senyor Oriol Junqueras, a la senyora Borràs no l’admetria al seu partit, però al misogen Lluís Salvadó del seu partit (ERC), número 2 per Tarragona i número 1 per les Terres de l’Ebre, el 14-F, sí? Què passa, senyor Oriol Junqueras? On ha quedat l’expedient disciplinari que li va obrir ERC al senyor Lluís Salvadó, i que va tancar en fals esperant que es resolgués el seu cas judicialment?
Jo, que juntament amb altres feministes independentistes, hem aconseguit inclús en una manifestació a Barcelona segrestar un tren per a que mos portés fins a l’estació de França (esta batalleta la contaré un altre dia), demano a tots los independentistes que s’uneixen. Que vaiguen a votar, tot i la pandèmia, sense temor. Que si podem agafar busos, anar a fer exàmens massificats los universitaris i universitàries, si els xiquets i xiquetes poden anar al col·legi més de vuit hores, entrar a les botigues a comprar… etc. Anar a votar dos minuts en totes les mesures de seguretat, representa molt menys perill. Jo hi aniré, tornaré a confiar en ells i elles, pregant que, esta vegada sí, mos porten a bon port. Que no es barallen més entre ells, identificant a l’enemic comú, que està, no al costat, sinó al davant mateix, fregant-se les mans i rient cada vegada que mos veuen barallar-mos. Tornem a recuperar l’esperit de l’1 de Octubre i siguem lleials a Catalunya. Tots units ho aconseguirem!!!
Independentistes, a votar!!!!
NÚRIA MENASANCH I MARTÍ és portaveu de Demòcrates al Baix Ebre, membre de la coalició JuntsxCat.
Fes el teu comentari