Dumpredo en lloc de Campredó; Vil de Cona per Ulldecona, i Panícola en lloc de Peníscola. Però també altres topònims avui en dia ignorats, com Molí de l’Oli, a prop de Miravet; Selm i Mollet, per la zona de Paüls, o gairebé oblidats, com les Pinyeres, al terme de Batea. Això és el que podem trobar en el mapa de Catalunya del 1672 inclòs en l’Atlas Major o Geographia Blaviana, publicat per l’holandès Joan Blaeu. Es considera un dels atles més bonics dels que s’han publicat mai, i encara avui continua sent un dels llibres més importants de la història de la cartografia. I és que el seu contingut va servir de model a altres autors holandesos, alemanys, francesos i anglesos al llarg de tot el segle XVIII.
L’autor de l’atles Joan Blaeu és una de les figures més rellevants de la cartografia holandesa, que va pertànyer a una de les firmes familiars productores de cartografia més populars. El seu pare, Willem Janszoon Blaeu, va fundar el 1599 l’establiment cartogràfic a Amsterdam, especialitzat en obres geogràfiques i nàutiques, mapes, atles i en la construcció de globus terrestres i instruments científics. Quan va morir, la seua obra va ser continuada pels seus fills. Especialment, el seu fill Joan va arribar a ser una figura molt important al món de l’edició cartogràfica, tot portant el nom de Blaeu a la seua major esplendor.
La primera edició de la Gheographia Blavia és en llatí és de 1662 i consta de 11 volums. Més endavant es van publicar edicions en francès, holandès, espanyol i alemany. L’edició en castellà és un veritable tresor bibliogràfic, ja que les planxes de coure es van perdre quan l’oficina tipogràfica va ser destruïda per un incendi el 1672, precisament quan s’estava publicant la part dedicada a Espanya, tot quedant incompleta. Però ens queda este mapa del Principat tan bonic, on podem veure que la punta de la Banya es deia ‘de la Louet’, que Horta de Sant Joan s’escrivia sense H inicial i sense el sant, i que a l’altra banda del riu Cenia hi havia Vineros. I aigües amunt del riu Ebre, el poble de Miquinenca. Per no parlar del famós Coll de Bal Aguer. Però tornant a Dumpredo, només recordar que ‘dump’ vol dir abocador en neerlandès, anglès i alemany, i que precisament a Campredó va haver-hi un polèmic abocador a finals del segle XX.
Fes el teu comentari