1/ Un de cada quatre incendis forestals que hi ha a Catalunya és intencionat. La xifra es manté, lleugerament a la baixa, des de fa quatre dècades. No li pengem el mort, però, als piròmans, que en són responsables d’una mínima part.
2/ La incidència de la piromania és reduïda. Al voltant d’un 1% de la població té aquest trastorn, dada que ve a coincidir amb els incendis originats en persones que el pateixen. L’afectació és major entre els homes (1,7%) que entre les dones (0,7%).
3/ Les dades són expressives, per tant, del fet que una cosa és ser piròman i una de molt diferent, incendiari. I que la resposta ha de ser psiquiàtrica en un cas, però penal en l’altre.
4/ El país que consumeix més vi per habitant és Portugal, amb 81 ampolles anuals. El segon i tercer lloc, correspon a Itàlia i França, amb 57 i 55 ampolles, respectivament. Espanya ocupa el novè lloc del rànquing, amb 31 ampolles per persona l’any. Per ser un gran productor, és un moderat consumidor.
5/ Els establiments de restauració dels aeroports són cars, fins i tot caríssims, sovint sense una qualitat que ho justifiqui. És fins i tot una mena de metàfora de tota la vida: això és més car que al bar de l’aeroport. Però hi ha un factor que no s’acostuma a tenir en compte: els lloguers desorbitats que han d’afrontar (llegeixi’s el cànon que els
cobra Aena).
6/ Ara mateix, hi ha aeroports o terminals seves (com la T4 de Barajas) on les concessionàries estan a punt de fer fallida per aquest motiu. Hi influeix el fet que, en la renovació de concessions de fa dos anys, les empreses van fer ofertes milionàries. Ara resulta que, per tal de guanyar, van estirar més el braç que la màniga.
7/ I un conflicte afegit… Aena està reclamant pagaments de cànon de l’època de la Covid, quan la restauració estava tancada. Sembla que la gestora aeroportuària “s’inspira” en decisions del govern sobre el final del peatge a algunes autopistes. En concret, la negativa a compensar les concessionàries, ni amb diners ni amb una pròrroga, per la caiguda de trànsit durant els confinaments. El govern va guanyar-ho als tribunals. Et voilà…
8/ El consum de cervesa està caient (un 4,4%, el 2025). Especialment en el format de canya, que no pocs bars han deixat d’oferir. Prefereixen servir formats de major capacitat i, per tant, preu. Vist el retrocés del consum, no sembla clar que els funcioni gaire
9/ Un altre sector agroalimentari que les passa magres és el del cava. Enguany, el que es paga als pagesos per quilo de raïm, uns 35 cèntims, toca fons. No cobreix ni els costs. Després, hi ha qui se sorprèn que productors i elaboradors es busquin la vida ja no en la qualitat, que també, sinó en llocs, com noves marques col·lectives estil Corpinnat, on es paguen preus decents.
10/ Per cert, res a veure (de fet, per a fregar-se els ulls) amb el que es paga el raïm aquesta verema a la campanya francesa, entre 6 i 12 euros el quilo. És clar que el producte final no passeja pels mercats amb els pantalons baixats. El cava aposta, en canvi, pels rècords d’ampolles a preu de ganga.
11/ Una sobre el funcionament d’alguns serveis públics… Perquè hom demana la renovació d’una baixa a l’app La Meva Salut i li contesten que no és el canal que correspon? Perquè, si a l’aplicació hi ha un formulari per fer-ho? I, després, de forma efectiva la renoven? Ho entén algú
12/ Pot ser que el teu centre de salut no sigui gestionat directament per l’Institut Català de la Salut i que els sistemes informàtics d’aquest i el l’empresa concertada de torn no vagin a l’una, per dir-ho fi.
*TONI GALLARDO
Fes el teu comentari