La plaça Ramon Berenguer IV és un dels espais més importants del centre d’Amposta. És un lloc per passar-hi, però també per quedar-s’hi; per trobar-se, conversar, seure en una terrassa o deixar que els xiquets i xiquetes juguen sense haver de patir pel trànsit. No és perfecta, evidentment. Li falta ombra, la font fa massa temps que no funciona i, quan es fa fosc, hi ha moments en què no resulta prou acollidora. Però aquests problemes no justifiquen tornar enrere.
Obrir la plaça a la circulació de cotxes seria una autèntica aberració i una decisió política difícil de defensar. Que el govern actual de la ciutat presenti aquesta possibilitat com una resposta als problemes de la plaça, revela una preocupant falta d’ambició: en lloc de corregir allò que no funciona, es proposa recuperar una solució del passat. Un espai que la ciutat ha guanyat per als vianants no pot convertir-se novament en una via de pas. Els cotxes ja disposen de prou carrers i accessos al centre. Allò que costa trobar són espais amplis, segurs i tranquils on les persones siguin les protagonistes.
Sovint es diu que deixar passar cotxes podria ajudar el comerç, però aquesta afirmació no pot servir de coartada per desfer una plaça per a vianants. El soroll, els fums, el perill i l’ocupació de l’espai no fan una zona més atractiva. Una plaça agradable convida a passejar, a aturar-se, a mirar aparadors, a prendre alguna cosa i a tornar-hi; una plaça travessada per vehicles convida, sobretot, a apartar-se. Si el govern municipal vol donar suport al comerç, hauria de millorar l’espai públic, facilitar-hi activitats i garantir accessos i aparcaments ben senyalitzats als voltants, no sacrificar el cor de la plaça.
No soc tècnic i no pretenc donar lliçons als professionals, però hi ha actuacions bàsiques que semblen de sentit comú. Caldria instal·lar més zones d’ombra amb arbrat adequat, amb grans jardineres o estructures lleugeres. També convindria renovar el paviment amb materials menys durs i més amables. I finalment seria necessari redissenyar la il·luminació i el mobiliari: llums uniformes, bancs còmodes, proteccions contra el vent i una font recuperada o substituïda per un element d’aigua. Són propostes concretes que els tècnics hauran d’estudiar, però marquen una direcció clara: fer-hi més agradable l’estada, no facilitar-hi el pas dels cotxes.
La reforma també hauria d’ordenar millor les terrasses. Són part de la vida de la plaça i contribueixen a donar-li activitat, però no poden ocupar-la fins al punt de deixar poc espai lliure per a qui no consumeix. L’espai públic és de tothom: de qui pren un cafè i de qui simplement vol seure, conversar, jugar o travessar-lo amb calma. Una plaça de qualitat no pot dependre de la capacitat de gastar diners.
Amposta parla sovint de mobilitat sostenible i de recuperar la ciutat per a les persones. Per això resulta especialment contradictori que l’actual govern d’Amposta, plantegi ara la circulació de vehicles per la plaça. No és una simple decisió de mobilitat: és un canvi de model de ciutat. Si, quan un espai per a vianants presenta mancances, la resposta és tornar-hi a posar cotxes, el compromís ambiental queda reduït a un eslògan. Governar no és triar la sortida més fàcil, sinó invertir, escoltar i transformar amb criteri. Cal escoltar comerciants i veïns, però també famílies, joves, gent gran i totes les persones que fan ús de la plaça.
La plaça Ramon Berenguer IV necessita una reforma ambiciosa, sensata i pensada des de la vida quotidiana, que la transformi en una zona fresca, habitable, segura, inclusiva i activa. Una plaça on vingui de gust estar, no només passar. La plaça ha de continuar sent de la gent. Si avui no funciona prou bé, posem-hi recursos, criteri i voluntat per fer-la millor, però no la tornem a entregar als cotxes.
*ANTONI ESPANYA, és membre de l’equip que treballa en Amposta 2040, el projecte de ciutat que encapçala Pere Montañana i que “vol pensar i construir l’Amposta del futur”.
Fes el teu comentari